QUI NO TÉ MEMÒRIA, HA DE TENIR CAMES.

Ai! que no hi he pensat! Hauré de tornar a sortir.

Ai! Vaig a una cambra a buscar una cosa i no recordo què era. Hauré de tornar al lloc on era per recordar-ho.

En els dos casos, haurem de tenir cames i fes-les servir per anar a buscar allò que necessitem.

Que la memòria es perd, no hi ha cap dubte, però actua diferent d’acord en l’atenció que posem en el fet que volem recordar.

El meu professor de gimnàs, el Dani, em pregunta què he menjat el dia anterior  de la classe, a dinar o a sopar. Doncs hi ha molts dies que no ho recordo. Trobo que no em costaria tant de recordar-ho però això vol dir que no hi poso tota l’atenció en aquests àpats.

Ja fa anys que el que no és a l’agenda, no existeix. Potser m’hauré d’apuntar el que he menjat a dinar o a sopar el dia abans de la classe. Però no ho faré pas perquè ell ho fa perquè jo m’esforci una mica quan no ho recordo i crec que això està molt bé, Ah i mentre m’esforço en la memòria, faig anar les cames!

PASSAR L’ARRÒS o PASSAR-SE-LI L’ARRÒS

No m’agrada aquesta frase i per sort, ara ja hi ha gent que no sap què vol dir i també trobo que ja no es diu tant.

Passar-se-li l'arròs és una expressió per descriure algú que ha deixat passar el moment oportú per fer quelcom, especialment en referència a la vida personal, com casar-se o tenir fills. Quan s'ha deixat passar l'edat o l'oportunitat considerada ideal.

I això que es podria referir a projectes, a prendre decisions relacionades amb l’economia o amb la salut o amb altres coses, sempre que jo l’he sentida aquesta dita fa referència a les dones que tenen una edat i que, si no s’espavilen, ja no podran tenir fills.

Maria, que si no tens canalla aviat, se’t passarà l’arròs!

Perquè no m’agrada aquesta dita doncs perquè la gent que te la diu se’t posa a opinar sobre la teva vida sense haver estat convidada a fer-ho!

També perquè va dirigida només a la dona i dóna per fet que l’home no hi té res a dir en aquesta maternitat. I, per sort, això avui en dia, ja no és així, ja que  fins els pares homes tenen llicència de paternitat i això ha de fer més palesa la seva implicació tinguin l’edat que tinguin.

A més a més, la frase te la diuen a diferent edat segons l’època en què t’ha tocat viure. Vaig ser mare als 30 anys i  molts ja opinaven que se m’havia passat l’arròs. Ara la deuen dir (els que encara la diuen) a les noies de 40 o més!

A veure: tenir fills és opció personal (molt engrescadora, sí!) però no tothom pot o vol ser pare o mare. Un respecte, si us plau!

ESTAR A L’ÚLTIMA PEDRETA

Aquesta dita no la coneixia jo fins que la vaig sentir dir a la meva amiga Coral i ara l’empro força sovint.

He mirat el seu sentit i diu que vol dir estar en un perill extrem, en la fase final d’una cosa, en una situació molt crítica.

També es pot dir estar a les tres pedretes o a les darreres pedretes.

Jo la faig servir en contextos menys extrems i més quotidians i si dic: Ostres, tu! Estic a l’última pedreta! vull dir que estic molt cansada... tant que ja no puc més. No pas a punt de morir, com sembla que la defineixen, sinó més aviat al límit de les meves forces degut a un gran esforç.

M’agradaria saber el significat d’última pedreta o les tres pedretes en aquest context. No ho he trobat, de moment, però insistiré!. Potser hi ha tres pedretes o una pedreta abans d’entrar en el túnel amb el qual molta gent imagina la mort. Ho esbrinaré!