Aquesta dita que jo no la sabia pas, me la va dir la meva cosina M. Dolors que és una fidel seguidora d’aquest blog. Gràcies cosineta!
És una dita molt encertada perquè els parents no
sempre els tens a prop i en canvi els veïns, sí.
M’agrada la rima de “porta” amb “Mallorca”. El
veí és al replà, a l’escala, a la casa del costat però Mallorca és lluny,
encara que avui en dia ja no hi hagi distàncies.
Abans, els pares o avis anaven de viatge de noces
a Mallorca i, moltes vegades, era el lloc més lluny que anirien en la seva vida.
Jo fa quasi 50 anys que visc a la mateixa escala i
em dol dir que de veïns en conec pocs i penseu que hi ha 63 pisos, crec. Em passa com en
altres coses que no m’hi fixo! Però sé
que hi són i des que em vaig jubilar, ja en conec 5 o 6 més. Ah! Però sé on són
i, si em convé, els demanaré ajut.
Gràcies, Neus. És una parèmia absolutament comprovable. Els veïns som els primers a córrer i a socórrer els veïns. Quan he llegit el teu post he recordat un veí del nostre àtic que es va quedar en calçotets al replà. Netejava l'estoreta i se li va tancar la porta de cop. Va trucar esverat a casa nostra, li vam donar roba i esmorzar. Vam trucar la veïna comuna a la feina i quan una hora després va arribar, entre tots vam ajudar el xicot a passar –perillosament– de terrassa a terrassa fins al seu àtic.
ResponElimina