Faltar, el trobo dolç i tendre aquest verb. És un eufemisme per dir que algú ha mort o que ho farà algun dia. Jo encara el dic però ara ja menys perquè quan tens una certa edat, per parlar de la mort potser ja no ens cal cap eufemisme.
Però sento gent que diu, per exemple, a la seva parella: El dia que em faltis, no sé com m’ho faré. No em digueu que no sigui entendridor!. Quan siguis mort, com et trobaré a faltar! seria la versió sense eufemisme!.
Però és cert que dir a una persona que un dia serà morta, encara ens costa. Preferim dir, el dia que em faltis, el dia que ja no hi siguis... i el millor és que, quan es diu, es dona per fet que serà l’altra persona la que ens faltarà. És cert que també he sentit la versió de l’altra part però, en aquest cas, potser no és tan tendra: Ja ho veuràs ja quan jo et falti, busca-te’n un altre de seguida perquè tu sol no sé com t’ho faràs!
Quan em faltis se n'haurà acabat el viatjar: no sé com fer-me la maleta!
ResponEliminaNo pateixis que abans que et falti, et faré un màster maleter!
EliminaSí, la dic en aquest sentit. Més aviat com a eufemisme de 'morir'. També en el sentit d'insultar. Així: "No faltis l'avi", "M'ha faltat, dient això".
ResponEliminaSí! jo també la dic en aquest senit que dius!
EliminaÉs una paraula que conec, però no l'he dit mai, per tant, no l'he traspassada. És a dir, els meus fills ja no la diran! :(
ResponEliminaEncara hi ets a temps, he he... I si la dius als nets es pensaran que ets un cromo: Quan us falti l'àvia...
Elimina