LLEVAR EL LLIT

He trobat aquesta expressió en el sentit que la dèiem abans, és a dir, treure tota la roba del llit. En el DIEC ho dona només com a “lleva el nen que ja és tard!”. és a dir: fes-lo aixecar del llit. Però al DCVB hi ha també el sentit de Llevar el llit: desfer-lo, alçar els matalassos i el tapall. He buscat tapall i és roba que cobreix el llit.

El procés de llevar el llit no era un procés qualsevol i implicava molt de temps en funció de la quantitat de llits que hi hagués a la casa.

Llevar el llit:  treure l’edredó, el cobrellit, les dues mantes, el llençol del damunt, els coixins i el llençol de sota. Això a l’hivern, a l’estiu t’estalviaves les dues mantes i l’edredó. Un cop ja ho havies llevat tot, havies d’aixecar el matalàs d’una banda i apropar-lo a la meitat del llit i agafar l’altra banda del matalàs i posar-lo damunt de l’altra, amb la qual cosa quedava el matalàs caragolat al damunt del sunyer. Llavors ho havies de deixar una estona perquè es ventilés. Temps que podies aprofitar per anar a llevar els altres llits.

I llavors venia la segona part, o sigui, fer el llit que començava sempre vigilant que el matalàs hagués quedat girat, és a dir, baixant-lo pel costat oposat d’on l’havies llevat. I el procés era l’invers: llençol de sota, llençol del damunt, les mantes, treure la gira del llençol per damunt de les mantes, el cobrellit i l’edredó. Els pijames i les camises de dormir els havies de plegar i posar-los ben posats sota el coixí quan el llit estava fet. Vaig estar molt contenta d’anar a treballar als 15 anys i acabar amb la meva obligació de fer aquesta tasca!!

Llevar els llits ja no ho he fet MAI MÉS!. He continuat fent els llits però amb matalassos que no es toquen (almenys cada dia!) i fundes nòrdiques que, si no existissin, s’haurien d’inventar!.