TALLAR EL BACALLÀ, REMENAR LES CIRERES, TENIR LA PAELLA PEL MÀNEC

Avui comentaré  tres frases fetes que més o menys volen dir el mateix i estan relacionades amb el menjar i la cuina.

Començarem per TALLAR EL BACALLÀ que, evidentment no té res a veure en trossejar aquest peix que tant m’agrada. L’expressió vol dir: Manar, tenir el control. Per exemple, En aquesta casa, la Maria  és la que talla el bacallà!

L’origen de l’expressió i que suposo que serà cert (o no!) és el següent:

Abans hi havia un senyor que era el que donava el menjar als esclaus, el senyor decidia la quantitat de menjar que se’ls donava i com que el bacallà era barat doncs era aquest menjar el que els repartia.

D'altra banda REMENAR LES CIRERES tampoc no té pas el sentit de remenar res sinó que també vol dir: dirigir, decidir i tenir el control de la situació.  A l’ajuntament, tot i que la Pilar és l’alcaldessa, qui remena les cireres és el Guillem!

I finalment, TENIR LA PAELLA PEL MÀNEC, que també vol dir més o menys el mateix que les anteriors. Fer i desfer, moure els fils, manar, dominar... Ara qui té la paella pel mànec és l’Agnès, és la que haurà de decidir si ho compra o no!

TREURE EL SANT CRISTO GROS I ACABAR-SE COM EL ROSARI DE L’AURORA

Aquestes dues expressions també estan relacionades amb la religió però en aquest cas el significat no són pas semblants.

És curiós que en totes les referències he trobat Sant Cristo i no pas Sant Crist que seria el normatiu: Santcrist o Crucifix, és a dir, Jesucrist clavat a la creu.

Aquesta dita de Treure el Sant Cristo gros vol dir que quan tens un problema gran que no aconsegueixes resoldre amb accions menors, treus el recurs més poderós que tens a l’abast.Poso un exemple que sempre va bé: No hi havia manera de fer-li entendre que havia de pagar el que ens devia. Al final vam treure el Sant Cristo gros i li vam dir que si no ho feia, l’hauríem de denunciar.

L’altra dita: Acabar-se com el Rosari de l’Aurora. De petita i de no tant petita, em pensava que l’Aurora era una senyora que tenia un rosari...però això també em passava amb la Cançó de Matinada del Serrat on diu que: Surt amb l’Aurora, cal sortir d’hora que el camí que han de fer és molt llarg.

No sé pas si era la mateixa Aurora...fins que vaig saber que aurora volia dir el moment de sortir el sol.

Per tant, el Rosari de l’Aurora era una processó en què resaven aquesta oració -el rosari- i pel que diuen es veu que va acabar malament i amb baralles entre tots els participants. També diem aquesta dita si parlem d’un projecte que ha fracassat o està a mig fer:   Això del finançament singular per a Catalunya s’acabarà com el Rosari de l’aurora, o sigui de CAP MANERA!

I JA VAN 200 DITES COMENTADES! QUI DIA PASSA, ANY EMPENY.

I les que hi deuen haver encara! Aquesta d’avui serà la dues-centena dita que comento. Vaig començar a finals de maig de 2021 i setmana a setmana -o gairebé- han passat quasi 4 anys.

No en tenia ni idea quan ho vaig començar si tindria gaire continuïtat i mira: ja fa 4 anys!

Tinc amics i familiars que em diuen: I aquesta dita que ja l’has feta? I des de fa un temps, tinc dubtes i he de mirar al cercador per no repetir-ne alguna. De fet, ja em va passar de comentar-ne una dues vegades tot i que els comentaris no s’assemblen gaire. La frase era: Doncs sí que estem ben posats!  i la vaig comentar al febrer del 2023 i també al gener d’enguany. Si poseu “ben posats” al cercador del blog, us sortiran les dues juntes. El que és curiós és que en els dos casos, la fotografia que acompanyava el text era d’unes persones molt ben posades i posant per a la foto. En el primer cas era la família del meu marit i, en el segon, era una foto de la meva família, també molt ben posada, en ocasió del casament  de la meva estimada germana Angelina.

I encara bo que ara, de tant en tant, en comento unes quantes a la vegada, si tenen alguna relació o són del mateix context. Ho faig perquè jo ja tinc ganes de viure molts anys però com que hi ha tantes dites i frases fetes resulta que, a 50 per any, necessitaria viure fins als 120 anys. I tampoc no és això!

La dita d’avui podria ser: Qui dia passa, any empeny! Que ja l’havia comentat en el tema de salut. I el sentit seria a veure si, setmana a setmana, arribem a les 300 d’aquí a un parell d'anys!

JO M'ENTENC I BALLO SOL!

Quan he buscat el significat d’aquesta dita, he trobat quasi únicament que és l'equivalent al castellà de: Como Juan Palomo, yo me lo guiso y yo me lo como. Però com que no tinc el gust de conèixer el tal Palomo, he de dir que el que jo entenc per aquesta frase és: Quan algú fa alguna cosa i sap per què la fa, encara que potser als altres els pugui semblar estrany. També té aquest sentit d’anar a la seva.

Per exemple: La Carmeta  s’entén i balla sola. Ningú sabem els motius d’aquesta actitud però al final, segur que se’n surt!

I també he trobat un sinònim que no havia sentit a dir mai i trobo que és força bonic:

Ell se la talla, ell se la cus, tot a mida del seu gust! 

CARRERS MULLATS, CALAIXOS EIXUTS

Aquests darrers mesos que, gràcies a Déu, ha plogut i sembla ser que ja no tenim tants problemes de sequera, he recordat aquesta frase feta que s’entén quasi sense explicació.

Carrers mullats, calaixos eixuts: Si plou, la gent no surt a comprar i per tant, els calaixos -la caixa- estarà eixuta en el sentit que no hi haurà ni bitllets ni monedes. Estarà erma, buida, eixuta. I fa la comparació amb la mullena dels carrers que fa que no ens vingui de gust anar a comprar, almenys que sigui estrictament necessari.

Això passa en la nostra cultura perquè en països on hi plou cada dia o gairebé, la gent deu omplir els calaixos dels botiguers encara que els carrers estiguin mullats...

Tot és acostumar-s’hi.

APAGADA: ENCENDRE UNA ESPELMA

Escric aquest post el dimarts, 29 d’Abril de 2025, que és el dia següent de l’apagada general d’ahir a tota la península ibèrica.

Per sort, nosaltres érem a casa i no vam patir cap dels inconvenients de la gent que va perdre trens o vols i va haver d’anar a casa a peu per manca de transport públic i, pitjor encara, que no hi va poder tornar, a casa.

Ara és al matí, tenim llum, wi-fi i de tot però vam estar 13 hores sense corrent elèctric. Sort que tenim un transistor, piles, espelmes i llums portàtils.

No he volgut posar les notícies fins a l’hora de dinar però em sembla que encara no saben ben bé què ha passat i a tots ens deixa molt preocupats el fet que pugui passar una cosa així.

Tretze hores són moltes hores i després ja m’assabentaré de les anècdotes del dia d’ahir i em temo que no seran gaire bones: gent atrapada en ascensors, gent rescatada dels vagons del metro...

La meva situació era que estava parlant amb el meu fill per telèfon. Ell viu a Berlín i estàvem parlant tan tranquil·lament de la celebració dels 4 anys de la meva néta i neboda seva, A les 12:32 del migdia s’interromp la conversa i ja no vaig poder telefonar-lo. Ell em va trucar i trucar i diu que li deien que la connexió tenia problemes. I fins a la matinada no li he pogut parlar de l’apagada peninsular. La meva filla, amb qui tampoc no m’he pogut comunicar fins que ha tornat l’electricitat, em va enviar un correu -que no he rebut fins avui- per dir-me que estaven bé.

En fi esperarem a veure què diuen però ens hem adonat un altre cop que som molt més vulnerables del que crèiem.

He trobat aquesta frase feta que pot anar bé en un dia com el d’ahir o avui o demà: ENCENDRE UNA ESPELMA

Aquesta frase fa referència tan literalment com metafòricament, a la idea de crear llum en moments de dificultat o penombra. Aquesta dita pot simbolitzar l’acte d’intentar millorar una situació, de no rendir-se davant d’una dificultat.

Dit a la manera de Carles Porta: POSAR LLUM A LA FOSCOR.

CRAMULL DE BARRACA

Avui hauré de demanar-vos ajuda. Aquesta expressió me la va recordar el meu germà Josep M. i tot i que ens sona molt i soc conscient que la dèiem a casa de petits, no recordem el sentit figurat que li donàvem.

Potser i -només potser-  dèiem cramull de barraca per parlar d’algú petit, un nen, per exemple. Miquelet, ets un cramull de barraca! Que no veus que no hi arribes a l’aixeta!

Segons la definició que he trobat de CARAMULL (no pas cramull) és una pedra posada de forma vertical que corona qualsevol classe de caseta o barraca de pedra seca. És l'element que he encerclat en la foto. Potser sí que tindria aquest sentit de petitet, però si se us acut algun altre sentit, doncs m'ho dieu! Gràcies!

CADASCÚ A CASA SEVA I DÉU A LA DE TOTS

Cada any els amics de sempre vénen a passar tres dies a Barcelona i els preparo una sèrie de llocs per visitar i passejar. Com que la meva segona feina -si no hagués estat mestra- seria la de guia de turisme, aprofito per exercir aquest ofici encara que sigui amb un públic reduït però molt fidel.

En un full o dos, els faig una descripció dels llocs on anirem (i que ells abans ja m’han suggerit) tot i mirant d’incloure els horaris (això que ara en diuen timing), els mitjans de transport que utilitzarem, els llocs on menjarem i també algun espectacle. Quan s’arriba al final del programa, sempre hi posava: I quan vulgueu, tornada a les llars respectives. I enguany he pensat de canviar aquesta frase per:

I quan vulgueu, CADASCÚ A CASA SEVA I DÉU A LA DE TOTS!

És maca oi que sí? Siguis o no siguis religiós, les referències a Déu són constants en la nostra cultura i tradicions. I en aquest cas, desitgem a qui l’hi diem que ja està, que ja ens hem vist, que hem estat molt bé però ara ja donem la trobada per acabada i ens acomiadem fins a la propera ocasió! Tornar a casa és bonic!. És casa! En sabem tots els detalls i racons. I diuen que el millor de viatjar és tornar a CASA! I si a més, Déu ens hi acompanya, doncs tot això que tenim!

Per cert, i perquè no us estranyi la foto. De molt gran, potser quan ja tenia més de 50 anys, em vaig treure el Carnet de Guia de Turisme de la Generalitat de Catalunya. No vaig arribar mai a exercir. Però encara ara m’arriben peticions per fer-ho de tant en tant. No saben que ja tinc 73 anys, quasi 74!!

MANXAR I TOCAR L’ORGUE i REPICAR I ANAR A LA PROCESSÓ

Aquestes dues frases fetes volen dir més o menys el mateix. És la incapacitat que tenim per fer dues coses alhora i que ens quedin ben fetes.

És curiós que, com tantes i tantes dites, tinguin com a referència la religió d’una manera més o menys directa.

NO ES POT MANXAR I TOCAR L’ORGUE: per tocar l’orgue s’ha de manxar i aquesta acció no es pot fer al mateix temps que la toques. Has de triar, o fas l’una o fas l’altra!

NO ES POT REPICAR I ANAR A LA PROCESSÓ: o bé toques les campanes (les repiques) o bé estàs amb els que formen part del seguici de la processó. Les dues coses no poden ser!

Ara penso en el fet que diuen de les dones que podem fer dues coses alhora però està clar que en aquests casos d’orgues i processons tampoc podríem.

Jo faig ganxet o mitja mentre miro sèries de la tele i diria que les labors em queden bé i les sèries les entenc però, en canvi, no puc llegir si hi ha la música posada. Aclarim quin tipus de música, si és clàssica, cap problema, la lectura flueix perfectament però, si és música amb lletra (o sigui, que cantin!) llavors és impossible entendre què llegeixo. El meu cap es posa a cantar en silenci...En canvi, sé de molta gent, homes inclosos, que són capaços de llegir enmig d’un terrabastall de sorolls i músiques.

MI-TE'L QUIN UN!!

És bonica aquesta expressió amb les seves variants: Mi-te’l quin un, aquest! Mi-te-la quina una, aquesta!

He trobat molts sentits: pot expressar sornegueria, sorpresa o alegria...

Quant a com s’escriu, també diverses versions: mira-te’l, mi-te’l i els femenins corresponents: mira-te-la i mi-te-la.

Si l’emprem amb sornegueria, un exemple podria ser: Mi-te’l aquest! Tants anys queixant-se del seu cap i ara que ell és l’encarregat està fent la vida impossible a tothom.

Si volem expressar sorpresa: Mi-te-la ella! Deia que no ho podria fer i ha acabat tota la Marató!

I com a expressió d’alegria: Mi-te-la la Jana! Ja quasi que camina sola!

AVUI VA DEL VERB FOTRE

El verb FOTRE és un verb comodí que serveix per a moltes expressions. Tot i que té aquest sentit de vulgarisme, el fem servir molt i molt en la nostra llengua. És el que fan els comodins, que ens serveixen per allò que ens convé. Jo diria que quasi que ha perdut el sentit que li donava el to vulgar i que era el de ser sinònim de follar.

En Jordi Badia qualifica el verb fotre com el Messi dels verbs catalans i té tota la raó ja que no només s’empra en frases fetes com les que comentaré més avall sinó com a substitut de molts verbs solts.

Per exemple: On he fotut les claus del cotxe? (Posat o deixat)

On s’ha fotut? Fa mitja hora que l’esperem! (On és?)

M’he fotut una truita amb carxofa que hi cantaven els àngels amb cos de camisa.(menjat).

Mare de Déu del Carme, què us he fet jo?: M’han fotut l’arengada del senalló! (M’han robat) i en podria  dir molts i molts més.

I si passem a les frases fetes:

FOTRE LA GORRA AL FOC: Quan se sent una gran contrarietat o frustració. Té les variants de fotre-hi el barret o la barretina (al foc). Abans diríem que això depenia de l’estatus social però ara de barrets, barretines i gorres n’hi ha en totes les cases (com abans n’hi havia de Joseps, de Joans i d’ases!). Poso un exemple en què es veu molt bé el que volem dir amb aquesta expressió: Amb el tema de Rodalies n’hi ha per fotre la gorra al foc.

FOTRE-LI PEL BROC GROS: sense embuts, sense miraments, tal com raja. Quan per fi n’han parlat, li han fotut pel broc gros! S’han dit de tot.

FOTRE-LI PEL DESCOSITS: parlar indiscretament sense la contenció deguda. La Marieta que sempre li fot pels descosits va quedar ben muda quan va saber la veritable història!

FOTRE PATADA A L’ARNA: Aquesta no n’he trobat la referència que volia perquè ja sabeu que patada no es diu en català! Li passa com a tiet i tieta que es veu que no són prou bones! S’ha de dir cop de peu però jo sempre he dit patada i no sé si estic a temps de canviar. Per a mi vol dir el mateix que el de fotre la gorra al foc, però ja dic que no l’he trobada.

I finalment: FOTRE'S DE LLOROS: res a veure amb aquest pobre animal de la fotografia sinó que senzillament vol dir caure.

TENIR EL PAP PLE

Aquesta frase feta vol dir el que sembla i també té el seu sentit figurat.

Les PAP avui dia les relacionem amb les Proves d’Aptitud Personal (almenys els del context docent). És una prova que es fa per entrar en determinats Graus independentment de la nota de Selectivitat que puguis tenir. L’exigeixen algunes carreres com Educació Infantil i Primària, Ciències de l’Esport i Traducció i interpretació, entre d’altres. 

Però jo parlo del pap real, el que és l’esòfag dels ocells i per extensió l’estómac dels humans.  

En sentit figurat, si diem que tenim el pap ple de determinat tema ens referim que ja no podem més, que n’estem ben tips i que ja n’hi ha prou! En tenim el pap ple de Rodalies. N'estem fins al cap damunt!

En el mateix sentit, si diem: Quedar-li a algú una cosa al pap, seria estar-se de dir alguna cosa. A la Maria li ha quedat alguna cosa al pap i, fins que no ho confessi tot, no tindrà tranquil·litat.

I treure alguna cosa del pap: Dir-la (amb totes les conseqüències): Fins que el Pere no ho tregui tot del pap, no reprendran l’amistat.

I en sentit real vol dir el que sembla, si tenim el pap ple és que hem menjat molt o massa!  I si tenim el pap buit, és que no hem menjat prou!

TRACTAR DE BATAQUETA

Aquesta expressió jo la dic així i suposo que alguns altres també. Però a l’hora de buscar-la i assegurar-me que encara es deia -tot i que quasi ja no la sento mai-, m’he trobat que en diuen o es diu: Tractar algú a baqueta, és a dir amb una síl·laba canviada de posició i sense diminutiu.

El significat sí que és el mateix que el que jo entenc amb aquesta frase, és a dir: tractar malament a algú, sense miraments.

La Paula sempre ha tractat de bataqueta tant als seus fills com als seus pares. Sempre està enfadada i els tracta molt malament!

Finalment he trobat que les fustetes que es fan servir per tocar la bateria, se’n diuen baquetes però no pas bataquetes.

O sigui que avui el diccionari m’ha tractat de bataqueta perquè no he pogut  aclarir res de bo.  

QUEDAR PER VESTIR SANTS

Amb aquesta expressió sí que em costarà de trobar algú de jove o fins i tot de mitjana edat que l’entengui.

Avui en dia la veig tan carrinclona i masclista que no hi ha paraules per descriure-ho però quan era petita i algú la deia o te la deia et deixava amoïnada! Que tontes que érem! Hi havia tanta diferència en l’educació d’una nena i la d’un nen que, si no ho hagués viscut, diria que no m’ho creuria. I el més fotut és que llavors ho trobàvem “normal”

Bé, anem a l’expressió: Quedar per vestir sants vol dir que si no t’espavilaves a trobar nòvio o a ser tot el que se suposava que havies de ser com a nena i futura dona, et quedaries per vestir sants. Ah, i quins eren aquests sants que s'havien de vestir? Doncs eren les escultures de sants  que hi havia a les esglésies. I què té a veure una cosa amb l’altra? Doncs a alguns sants se’ls vestia amb robes adients en determinades festes o celebracions i, aquesta feina, està clar que no la feia pas el capellà! I ara! A qui se li acut! sinó que la feien les quatres “solterones” que, al no tenir ni marit ni fills a qui cuidar, podien ajudar amb aquestes tasques a la parròquia.

El mateix lèxic ja ens fa veure per on anava el tema. Hi havia solterones però no es parlava de solterons. Els homes que no es casaven eren concos i prou!. No hi havia aquest matís despectiu.

I tots tenim la imatge del rebuig a aquestes dones que no havien “aconseguit” casar-se. Pensem en La Tieta del Serrat, per exemple.

Perquè el tema era aquest: si et quedes soltera, qui et mantindrà, qui et cuidarà...?

Com sempre, en aquest país es passa d’un extrem a l’altre i ara ja no tenim solterones, tenim singles que, fins i tot a més d’una dona casada li fan una certa enveja!! 

EL MÉS CALENT ÉS A L' AIGÜERA

Aquesta frase, en cert sentit, és molt semblant a la que ja vaig comentar la setmana passada: No hi ha ni foc ni cendra calenta.

La dita d'avui vol dir que si et pensaves que ja trobaries el dinar fet i servit, resulta que, si hi ha hagut algun imprevist, doncs res de res: hauràs d’esperar perquè el més calent és a l’aigüera.

La imatge és molt clara: si el més calent és a l’aigüera, vol dir que estem netejant o rentant aquells aliments que més tard s’hauran de coure. I coure pot ser un procés llarg, sobretot si ho havien de fer amb la cuina econòmica.

També té un sentit figurat si parlem d’un projecte o d’una infraestructura que ja hauria d’estar ben avançada i que potser encara ni tan sols s’ha començat.

L’exemple seria clar: El corredor mediterrani ja hauria d’estar acabat però, amb aquesta mena de governs, de moment, el més  calent és a l’aigüera. 

NO HI HA NI FOC NI CENDRA CALENTA

Aquesta expressió l’he trobada més completa de com la dic jo: No hi ha foc ni llum ni cendra calenta. O sigui que hi afegeixen la llum.

De sentits de la frase també n’he trobat dos: d’una banda, ens diuen que diem aquesta expressió quan parlem d’una gent molt pobra i amb extrema necessitat: Eren tan pobres que a casa seva no hi havia ni foc ni cendra calenta. Sense foc ni es podien escalfar ni es podia cuinar. El panorama és desolador, passaven gana i passaven fred!

Llavors no hi havia cap mena de gas. Me’n recordo de les primeres bombones de butà i de l’avenç tan positiu que van tenir per a tantes i tantes cases.

L'altre sentit d'questa dita que jo, de petita entenia era, per exemple, que si arribàvem molt tard a casa perquè veníem del cine els diumenges i ja teníem gana per a sopar, la mare ens deia: Doncs n’hi ha per una estona perquè no hi ha ni foc ni cendra calenta.

Recordeu que llavors la cuina que teníem era econòmica i s’havia de començar per fer un bon foc per començar a cuinar.

Com han canviat els temps! Ara m’han dit que hi ha cuines que prement un botó s’encenen soles! Jo no ho sé massa això de com funcionen les cuines. No he cuinat mai i potser ja no val la pena que ho comenci a fer ara, però queda clar que potser som la generació que hem vist més avenços en menys anys.  

ESCATOLOGIA: ALLÀ ON CAGA, DEIXA LA MERDA i AGAFAR AMB ELS PIXATS AL VENTRE

Avui parlaré de dues expressions ben escatològiques per fer companyia a la meva néta Abril que està en aquella etapa del: caca, cul, pet i pipi. Ho pot dir cent vegades i les cent la fan riure!!

Allà on caga, deixa la merda no es refereix pas als gossos que ja sabem que els propietaris tenen l’obligació de recollir les caques i no deixar-les al mig del carrer. L’expressió es refereix a una persona molt desendreçada i desordenada que ho deixa tot per tot arreu. En Pep és un deixat! Allà on caga, deixa la merda.

L’altra expressió tot i anar del mateix tema, no té res a veure amb l’anterior:

Agafar amb els pixats al ventre vol dir que determinat esdeveniment ens ha agafat desprevinguts, per sorpresa, quan no comptàvem pas que determinada cosa podria passar. També he trobat un altre sentit d’aquesta expressió i seria trobar algú in fraganti, enxampar-lo fent alguna cosa indeguda. Poso un exemples de cadascú: La despesa per comprar un cotxe nou en aquests moments, ens ha agafat amb els pixats al ventre. No ens ho podem permetre!

I El van enxampar amb els pixats al ventre, quan ja tenia el cotxe carregat i estava a punt de fugir a l’estranger amb el quadre robat!

I ara he recordat un parell d'expressions més del mateix tema que diuen: Trobar-ho tot cagat i pixat!  És a dir, NO trobar res bé.

I també la famosa frase dita per l’alcalde Clos, quan la gent es queixava de la manca de lavabos públics a Barcelona: De casa s’ha de sortir cagat i pixat!

O...O, AVUI VA DE DISJUNTIVES

Avui comentaré uns quantes expressions que tenen en comú la disjunció, és a dir que tenen dos elements que s’exclouen l’un de l’altre.

O FUSTA O REDOLTA: es diu per forçar a prendre una decisió, la que sigui, en un sentit o en un altre. He buscant què era una redolta i és sinònim de sarment, és a dir, una branca llarga i prima de vinya.

O CAIXA O FAIXA: Aquesta vol dir també el mateix i està atribuïda al reusenc general Prim. La caixa es refereix a la mort i la faixa al seu nomenament com a general. Llavors, si feia una determinada acció en una guerra, veia clar que això li podia portar o bé la mort o bé l’ascens militar.

O BLANC O NEGRE: Queda clar que no s’accepten els altres colors ni matisos. O una cosa o l’altra.

O TOTS MOROS O TOTS CRISTIANS: No hi ha d’haver diferència en l’aplicació de la justícia. La mateixa per a tots independentment de la procedència o religió.

O TOTS FRARES O TOTS CANONGES: mateix sentit que l’anterior, o sigui tots iguals. Però posats a fer, segur que val més ser canonge...

O TOTS LLADRES O TOTS SERENOS : també vol dir el mateix i no sé si val la pena explicar que abans no hi havia “segurates”, hi havia els serenos que vigilaven els carrers a les nits i t’obrien el portal de casa i suposo que, donat el cas, perseguien els lladres que aprofitaven la foscor que delinquir.

O TOT O RES: tampoc no hi ha terme mig. És molt dràstic. Jo trobo que, si no pot ser tot, doncs almenys una mica abans de quedar-te sense res. Però vaja! és la meva opinió o hi estàs d'acord o no!

RAS COM UN CAP DE FRARE

És una dita aplicada a la meteorologia com tantes d’altres. Només l’he trobada en un context -potser no l’he buscat prou!-.

Si parlem del cel i diem que està ras com un cap de frare, vol dir que no hi ha ni un sol núvol, que hi ha un cel blau que enlluerna o una nit estelada.

Ras, a més de sense núvols, vol dir també moltes coses i el trobem en d’altres expressions:

Ras i curt: en poques paraules.

Dormir al ras: a l’aire lliure, a la serena, fer vivac.

Soldat ras: que no té cap grau militar.

Cel ras: Revestiment d’un sostre per amagar els elements estructurals: fils elèctrics, conductes d’aire condicionat, etc.

I també cal esmentar el frare, perquè si el cel està ras com un cap de frare, és  perquè els frares van rasurats de cap.

JA ESTEM BEN POSATS!

M’agrada molt aquesta dita i encara la sento força entra la meva gent i fins i tot amb un segon JA al final: JA ESTEM BEN POSATS, JA!

L’he trobada documentada aquesta expressió i la direm en una situació en què ens compadim de nosaltres mateixos o d’algú altre. Per exemple: Ja està ben posat el Jordi amb aquesta filla tan esquerpa que té! Li està amargant la vellesa.

O bé: Ja estem ben posats, ja! amb aquest coi de govern que ni fa ni deixa fer.

I ja veieu que a la foto hi estem molt de ben posats!

Aquesta dita tindria el mateix sentit que aquestes:

Ja podem plegar !

Ja estem ben arreglats!  

Val més plegar veles!

No cal dir res més!

VAL MÉS DIR XO QUE ARRI

Primer aclariré  que xo és el mot que es fa servir per aturar els cavalls,  rucs i animals de càrrega, mentre que arri té el sentit contrari, és a dir, allò que es diu quan volem que l’animal es posi en marxa.

Llavors la frase feta ja s’entén: val més diu Prou! que Vinga, va! Segons la dita, preferim les persones que es llancen amb entusiasme a una tasca o feina a les que no s’arrisquen i es queden aturades. Es millor deturar-les si s’arrisquen massa que no pas haver-los d’instar a que facin més.

Jo l’havia sentit moltes vegades aplicada a les criatures. I el sentit és que val més que una criatura sigui llançada i atrevida que no pas que sigui molt poruga i no s’atreveixi a fer res. Val més dir xo que arri, encara que es peli els genolls, sigui un belluguet o ens molesti amb els seus moviments.

Tenim també l’expressió ARRI POC O MOLT que es diu quan s’aconsegueix alguna cosa per ben poc que sigui. Les ajudes per poques que siguin sempre són benvingudes Seria sinònim de Val més poc que gens o de Mai sigui menys!

VAL MÉS UNA HORA MÉS DE CONEIXEMENT QUE DE VIDA

Tot i que he trobat una referència a aquesta dita, em sembla que ja no la diu quasi ningú. I mireu que és clara i s’entén molt i molt bé.

Volem envellir, i tant que sí! Però sempre que tinguem el cap clar, que no desvariegem... en fi, que tinguem coneixement en el sentit de continuar tenint consciència de tot allò que ens és proper o llunyà.

I això ho preferim a viure perquè sense aquesta plena consciència, preferiríem ja morir. I he de dir que hi estic absolutament d’acord.

Potser perquè viure sense ser-hi del tot, podríem dir que ja no és vida.

Ja sé que no el podem pas triar el nostre procés d’envelliment, però m’agradaria que, encara que sabem que serà difícil mantenir una bona condició física, almenys que puguem mantenir la mental.

AL MEU ESTIMAT CUNYAT JASMÍ (FER D'ESPELMA!)

Avui fa una setmana que ha mort el meu cunyat Jasmí. Tenia 89 anys i des de fa un temps, diríem que ja no era ell. Amb prou feines ens coneixia i per dir-ho amb una dita d’aquestes: Tant de bo li ha fet Déu. Era el marit de la meva germana Angelina i el vaig conèixer quan jo tenia uns 10 anys! O sigui, tota una vida!.

Sempre l’havia tingut molt a prop mentre vaig viure a Reus. La meva mare, germans i jo vivíem al primer pis i ell i ma germana van anar a viure al segon pis quan es van casar. 17 esglaons més amunt!

El Jasmí tenia un cor molt gran i una paciència infinita. Va ajudar molt i molt a la meva germana i quan ella va caure malalta, es va posar a primera línia per cuidar-la i acomboiar-la.

Des que ella va morir, fa quasi 8 anys, el nostre Jasmí va anar, de mica en mica, cada  vegada pitjor.

Volia comentar una anècdota i aprofitar que comento aquestes frases que es van perdent.

La meva mare, quan es van posar a festejar el Jasmí i l’Angelina, em feia anar a passejar amb ells!! Anàvem tots tres pels carrers de Reus tot passejant. D’això se’n diu FER D’ESPELMA i aquesta expressió sí que ja la dono del tot per perduda.

Que al Cel siguis Jasmí!

Dibuix fet pel seu fill Jordi Abelló Vilella