dissabte, 22 de febrer del 2025

NO HI HA NI FOC NI CENDRA CALENTA

Aquesta expressió l’he trobada més completa de com la dic jo: No hi ha foc ni llum ni cendra calenta. O sigui que hi afegeixen la llum.

De sentits de la frase també n’he trobat dos: d’una banda, ens diuen que diem aquesta expressió quan parlem d’una gent molt pobra i amb extrema necessitat: Eren tan pobres que a casa seva no hi havia ni foc ni cendra calenta. Sense foc ni es podien escalfar ni es podia cuinar. El panorama és desolador, passaven gana i passaven fred!

Llavors no hi havia cap mena de gas. Me’n recordo de les primeres bombones de butà i de l’avenç tan positiu que van tenir per a tantes i tantes cases.

L'altre sentit d'questa dita que jo, de petita entenia era, per exemple, que si arribàvem molt tard a casa perquè veníem del cine els diumenges i ja teníem gana per a sopar, la mare ens deia: Doncs n’hi ha per una estona perquè no hi ha ni foc ni cendra calenta.

Recordeu que llavors la cuina que teníem era econòmica i s’havia de començar per fer un bon foc per començar a cuinar.

Com han canviat els temps! Ara m’han dit que hi ha cuines que prement un botó s’encenen soles! Jo no ho sé massa això de com funcionen les cuines. No he cuinat mai i potser ja no val la pena que ho comenci a fer ara, però queda clar que potser som la generació que hem vist més avenços en menys anys.  





6 comentaris:

  1. A casa els avis també hi havia cuina econòmica, però aquesta expressió no l'havia sentida mai mai!

    ResponElimina
  2. Lluís Maria Barceló Casas25 de febrer del 2025, a les 8:18

    I ha un altre sentit, que és el que fèiem servir a casa meva.
    Per exemple: arribes en un lloc i tot està per fer: la neteja, el menjar, els llits, etc. i veus que t'hi passaràs molta estona.
    Llavors dius: trigarem molt perquè no hi ni foc ni cendra calenta.

    ResponElimina
  3. Sii, aquesta dita sempre la déiem en aquest sentit, d'haver-hi molta feina i encara no hem començat a fer-la. I també en el menjar si encara no saps ni què faras per a dinar...
    Gràcies Neus!!

    ResponElimina