Avui comentaré uns quantes expressions que tenen en comú la disjunció, és a dir que tenen dos elements que s’exclouen l’un de l’altre.
O FUSTA O REDOLTA: es diu per forçar a
prendre una decisió, la que sigui, en un sentit o en un altre. He buscant què
era una redolta i és sinònim de sarment, és a dir, una branca llarga i prima de
vinya.
O CAIXA O FAIXA: Aquesta vol dir també el
mateix i està atribuïda al reusenc general Prim. La caixa es refereix a la mort
i la faixa al seu nomenament com a general. Llavors, si feia una determinada acció
en una guerra, veia clar que això li podia portar o bé la mort o bé l’ascens
militar.
O BLANC O NEGRE: Queda clar que no
s’accepten els altres colors ni matisos. O una cosa o l’altra.
O TOTS MOROS O TOTS CRISTIANS: No hi ha d’haver
diferència en l’aplicació de la justícia. La mateixa per a tots independentment
de la procedència o religió.
O TOTS FRARES O TOTS CANONGES: mateix sentit que
l’anterior, o sigui tots iguals. Però posats a fer, segur que val més ser
canonge...
O TOTS LLADRES O TOTS SERENOS : també vol dir el mateix i no sé si val la pena explicar que abans no hi havia “segurates”, hi havia els serenos que vigilaven els carrers a les nits i t’obrien el portal de casa i suposo que, donat el cas, perseguien els lladres que aprofitaven la foscor que delinquir.
O TOT O RES: tampoc no hi ha terme mig. És molt dràstic. Jo trobo que, si no pot ser tot, doncs almenys una mica abans de quedar-te sense res. Però vaja! és la meva opinió o hi estàs d'acord o no!
Un post o-límpicament o-rganitzat!
ResponEliminaMontse, sempre em fas riure! I d'organitzció no en parléssim perquè tinc un tema de les agulles d'estendre que donaria per tres posts
EliminaEn vaig conèixer un de sereno!
ResponEliminaI jo! Mentre vivia al carrer de l'Estrella n'hi havia un. Quan vam passar a Sant Pancraç ja no ho recordo, potser encara uns anys
EliminaMagnífic aquest o...o, Neus. Les conec totes i també vaig conèixer el sereno del Carrer General Goded (ara Galanes). Descansava en un gran portal davant de casa. Recordo els comentaris del partit del Barça, ell, el patater de la cantonada i jo.
ResponEliminaQuins records, Pere! Ara he recordat que el meu barri perquè el sereno et vingués, havies de picar de mans ben fort i ell pel soroll s'orientava i feia cap allà on eres.
EliminaEl meu SERENO s'estava a la plaça Catalunya, al costat de la botiga de diaris i revistes.
ResponEliminaPicaves de mans a les tantes de la nit i venia a obrir la porta de casa teva amb un manat de claus GROSSISSIMES.
Quins temps i quins records!...
Això vol dir que no teníem les claus de la portalada de casa. O com que eren tan grosses, ja confiàvem del sereno.
EliminaSí, jo també vaig conèixer un sereno i en recordo el nom: Era el senyor Macià.
ResponEliminaJo del meu en sé l'existència però no li poso cara. Potser serà que quan hi havia sereno no sortia de nit!!
Elimina