QUEDAR PER VESTIR SANTS

Amb aquesta expressió sí que em costarà de trobar algú de jove o fins i tot de mitjana edat que l’entengui.

Avui en dia la veig tan carrinclona i masclista que no hi ha paraules per descriure-ho però quan era petita i algú la deia o te la deia et deixava amoïnada! Que tontes que érem! Hi havia tanta diferència en l’educació d’una nena i la d’un nen que, si no ho hagués viscut, diria que no m’ho creuria. I el més fotut és que llavors ho trobàvem “normal”

Bé, anem a l’expressió: Quedar per vestir sants vol dir que si no t’espavilaves a trobar nòvio o a ser tot el que se suposava que havies de ser com a nena i futura dona, et quedaries per vestir sants. Ah, i quins eren aquests sants que s'havien de vestir? Doncs eren les escultures de sants  que hi havia a les esglésies. I què té a veure una cosa amb l’altra? Doncs a alguns sants se’ls vestia amb robes adients en determinades festes o celebracions i, aquesta feina, està clar que no la feia pas el capellà! I ara! A qui se li acut! sinó que la feien les quatres “solterones” que, al no tenir ni marit ni fills a qui cuidar, podien ajudar amb aquestes tasques a la parròquia.

El mateix lèxic ja ens fa veure per on anava el tema. Hi havia solterones però no es parlava de solterons. Els homes que no es casaven eren concos i prou!. No hi havia aquest matís despectiu.

I tots tenim la imatge del rebuig a aquestes dones que no havien “aconseguit” casar-se. Pensem en La Tieta del Serrat, per exemple.

Perquè el tema era aquest: si et quedes soltera, qui et mantindrà, qui et cuidarà...?

Com sempre, en aquest país es passa d’un extrem a l’altre i ara ja no tenim solterones, tenim singles que, fins i tot a més d’una dona casada li fan una certa enveja!!