Aquestes dues frases fetes volen dir més o menys el mateix. És la incapacitat que tenim per fer dues coses alhora i que ens quedin ben fetes.
És curiós que, com tantes i tantes dites, tinguin com a
referència la religió d’una manera més o menys directa.
NO ES POT MANXAR I TOCAR L’ORGUE: per tocar l’orgue s’ha de manxar i aquesta acció no es pot fer al mateix temps que la toques. Has de triar, o fas l’una o fas l’altra!
NO ES POT REPICAR I ANAR A LA PROCESSÓ: o bé toques les campanes (les
repiques) o bé estàs amb els que formen part del seguici de la processó. Les
dues coses no poden ser!
Ara penso en el fet que diuen de les dones que podem fer dues coses alhora però està clar que en aquests casos d’orgues i processons tampoc podríem.
Jo faig ganxet o mitja mentre miro sèries de la tele i diria que les
labors em queden bé i les sèries les entenc però, en canvi, no puc llegir si hi
ha la música posada. Aclarim quin tipus de música, si és clàssica, cap
problema, la lectura flueix perfectament però, si és música amb lletra (o sigui,
que cantin!) llavors és impossible entendre què llegeixo. El meu cap es posa
a cantar en silenci...En canvi, sé de molta gent, homes inclosos, que són
capaços de llegir enmig d’un terrabastall de sorolls i músiques.
Doncs a Tarragona manxen! :)
ResponEliminaPerò no sé si toqueu l'orgue!!
EliminaJo, com a home que sóc i PROCASTRINADOR militant, només puc fer UNA COSA AL DIA (parlo de coses que surtin de la rutina domèstica).
ResponEliminaNo puc anar al Súper i al teatre al mateix dia.
No puc anar al gimnàs i al metge al mateix dia.
No puc fer una reparació domèstica i sortir a fer encàrrecs.
I la llista es pot allargar infinitament.
I sóc feliç així.
Planyo els hiperactius, pobrets...
Entre poc i massa! No cal ser hiperactiu però potser no tan procrastinador!
Elimina