ALS SANTS I ALS MINYONS NO ELS PROMETIS SI NO ELS DONS

Que clara i entenedora és aquesta dita encara que avui en dia no es parli gaire ni  de sants ni de minyons (a menys que siguin de Terrassa!)

Vol dir que s’ha de complir allò que es promet. Que no podem dir que farem, donarem o regalarem una cosa i després no acomplir-ho.

Quan en altres temps prometies alguna cosa als sants o a la Mare de Déu, ho havies de complir. Es tenia la sensació que si no es feia així, la venjança de les divinitats podria ser terrible.

M’ha vingut ara al cap una prometença que va fer la meva mare a la Mare de Déu de Puigcerver. Va ser a rel del meu naixement. La meva mare ja tenia 41 anys quan jo vaig néixer i tenia por que tot plegat no anés bé. Llavors va prometre a la Verge Patrona d’Alforja que aniria DESCALÇA  fins a l’ermita. Era una excursió de més de dues hores. Llavors no hi havia la carretera i era un camí llarg i de pujada. Amb quatre fills com tenia i molta feina per fer, no trobava mai el moment de fer-ho, però finalment quan jo ja tenia prou anys com per entendre que allò era massa dur per ella, va arribar el dia en què ho va acomplir. Sé que jo anava amb ella però no recordo qui més de la família venia. I sí! Cap a Puigcerver descalça i amb les espardenyes a la bossa. A la baixada ja se les podia posar!

I en el cas dels nens o minyons, el mateix. Si els diem que farem una cosa o els en donarem una altra i no ho fas, t’ho recorden constantment. Això doncs, val més que facis allò promès per no perdre tota credibilitat.