Avui he vist que aquest escrit d'avui era l’entrada 155 d’aquest blog i he pensat que aquest número em sonava! I tant que em sonava! L’hem patit fa poc i em temo que no se n’acaba d’anar del tot! Ans al contrari!
Aquest article parla del càstig que ens posen
quan, segons la seva opinió, no fem el que cal fer i no volem seguir els
camins que ens marca la Constitución que nos dimos entre todos.
Aquesta frase no és pas una dita o una expressió de les que aquí comento
però... ens la repeteixen tant que és quasi un clàssic.
I aquest 155 em recorda l’article 26 de
la Trinca de la seva cançó El Califa:
Diu l'article vint-i-sis
Que en un cas de compromís
El Califa pot si cal
Refregar-se l'engonal
I passar-se pels dallonses
Totes les lleis del país
Ep! I el poble?
Al poble que el donin pel
Shubi dubi vava
Que ja té les conferències
De Sant Vicenç de Paül.
Ah i la cançó és de 1973!
Magnífic Neus. La trinca uns visionàris i nosaltres sota el pes del 155.
ResponEliminaI tant! I un pes que dura i dura!
EliminaPer desgràcia no hem adelantat gens.
ResponEliminaCada vegada està més clar que sense la independència no sortirem MAI del forat.
Tens més raó que un sant!
Elimina