QUI DE JOVE NO TREBALLA, QUAN ÉS VELL DORM A LA PALLA (I UNA NOVA VERSIÓ)

Aquesta dita era una de les que més deien a casa. L’obsessió d’una època per veure’ns treballant i ocupats. No fos cas que perdéssim el temps o badéssim!

Per això des dels 10 anys, o potser abans, ja ajudava a rentar els plats, a fregar i en tot el que convingués de les feines de casa.

I amb 11 o 12 anys ja anava a cosir i a brodar tot l’estiu. Es veu que hi havia gent que anava de vacances. Jo feia vacances d’escola i anava a brodar. Eren uns altres temps, ja ho sé, però m’hagués agradat anar de colònies, llegir, conèixer llocs...

Qui de jove no treballa, quan es vell dorm a la palla: s’entén perfectament i jo diria que massa i tot! A treballar i força! No volíem pas dormir a la palla quan fóssim vells. I per tant, a treballar, treballar i treballar...

Jo en tinc una altra versió que no he trobat enlloc i potser me la devia inventar en aquella època: Qui de jove no treballa, QUAN ÉS VELL NO ESTÀ CANSAT!  I no em direu que, com a mínim, és tan certa com l’altra!

BON ANY A TOTHOM!!