Avui justament porto 47 anys vivint a Barcelona, de fet, quasi el doble dels 24 anys que vaig viure a Reus. I, així com m’he acostumat a parlar de botifarra enlloc de llangonissa o de llibres gruixuts en comptes de dobles, no em passa el mateix amb les bajoques i els fesols. Quines dues paraules més boniques i quina llàstima que els barcelonins (i molts d’altres) no les diguin!.
Per dir bajoques han de fer servir
un diminutiu de monja i afegir-hi un adjectiu que parla de la seva condició de
tendresa.
I per parlar de fesols (si no són
de Santa Pau) han de dir un altre cop el diminutiu de monja.
Jo trobo que si hi ha unes paraules pròpies que
no necessiten adjectius i que no tenen res a veure amb les residents d’un
convent, doncs millor fer servir aquestes. Però que cadascú faci el que
bonament li plagui. És només la meva opinió.
Per cert, us explico una anècdota dels meus
primers anys a Barcelona. Era per allà l’any 76 o 77 (del segle passat,
esclar!) i li dic a un alumne que em porti, si us plau, un llibre molt doble
que m’he descuidat damunt de la taula de la biblioteca. El noi em mira amb cara
de preocupat i em diu: Un llibre MOLT doble no pot ser, deus voler dir
un llibre doble, és a dir DOS llibres. Doncs aquell dia vaig aprendre que ells
en deien gruixut.
I a Reus en diuen ferrada i a Tarragona galleda, i són a 12 km!
ResponEliminaSí! i a Reus deien "pataques" (almenys quan era petita) i a Alforja deien "trumfos" i més o menys la mateixa distància!
Elimina