Aquesta quasi que no la sé explicar de tant de temps que fa que ni la dic ni l’he sentida dir. Segurament la deien els pares.
Diria que el sentit és que si s’arriba a una
situació que trobem que sobrepassa els límits de la nostra paciència diem:
Ja n’hi ha prou de palla al ruc! És
un crit de queixa, de no poder més i de declarar que ja no ho aguantem. La
diria una persona amb un gran aguant i que ha rebut per totes bandes (potser
seria el ruc) i que arriba un moment que ja no aguanta més la
pressió i explota.
Però si la persona que representa que diu la frase és
el ruc, per què es queixa del
fet que li donin tanta palla? En principi és bo que l’alimentin.
Val més que en sobri que no que en falti. O
potser el ruc s’aplica aquella altra dita de "Menjar poc i pair bé”.
Aquesta no la recordo. Crec q no l'he sentit mai. Ni l'adoptaré, crec.
ResponEliminaLa deia la meva família a Alforja.
EliminaNo la sabia, aquesta. Gràcies, Neus.
ResponEliminaHe constatat que ve d'Alforja i una cosina meva me l'ha completat i tot: "Ja n'hi ha prou de palla al ruc que la palla va cara" i llavors automàticament a mi m'ha sortit el final de la dita...que la palla va cara i de garrofes no se'n troben!.
Elimina