Tenir devoció als sants és tenir-los en estima, venerar-los i pregar-los perquè ens ajudin i ens concedeixin allò que ens cal.
Per això diem, per exemple, ser devot de Sant
Pancraç perquè ja se sap que: Sant Pancraç, salut i feina al nostre
braç!!
La dita doncs es refereix no pas a un sant sinó a
una persona ja que quan la diem ens referim que a aquesta persona
no li tenim ni amistat ni simpatia, no és una algú grat als nostres ulls.
Avui dia de devoció als sants poca perquè els
temps canvien i el nostre món ja no està enfocat en la religió com abans.
Però la dita és llàstima que es perdi i per això n’he
parlat.
Tot i que la Marta va dir que el Pau no
era Sant de la seva devoció, quan ha convingut, han treballat junts perquè el
Departament funcionés millor.
I aprofito per acabar amb una altra dita
relacionada amb la devoció:
Primer és l’obligació que la devoció. I ja s’explica sola:
primer és la feina i les responsabilitats que tinguem i en segon terme, el
lleure, les aficions i el gaudi.
Avui en dia, tal com estan les coses, molts pocs polítics són Sants de la meva devoció.
ResponEliminaReferent a l'obligació i la devoció, com a jubilat jo només tinc l'obligació de no fer res en tot el dia. I que duri!
Tens més raó que un Sant! I tu sí que ets de la meva devoció!
EliminaEls dos (o ambdós) sou sants de la meva devoció. M'encanta Neus que amb aquestes fites em transportes a casa, sentint parlar als meus pares.
ResponEliminaI m'uneixo a la reflexió del Lluís Maria sobre els polítics.
Se m'ha adelantat el Pere! Justament, mentre llegia el blog, pensava q ereu sants de la meva devoció els 2. Que mona, Neus, que li diguis al LluísMa q és sant de la teva devoció (encara! després de 50 anys). Superguai. Això sí que no ho sentiem dir a casa dels pares. És una de les paraules actuals que m'agrada.
ResponEliminaI per cert la paraula Sants s'ha d'escriure en majúscula?