100 X 100

Aquesta expressió no és pas que s’estigui perdent, però m’ha semblat adient avui per celebrar les 100 primeres publicacions d’aquest blog setmanal: 100 setmanes, 100 posts, i més de dos anys, des del maig de l’any 2021.

N’estic contenta! M’agraden els hàbits i aquest de fer-vos arribar una frase feta o una paraula cada setmana m’ha servit per cercar, recercar, redactar i parlar amb molts de vosaltres sobre el tema comentat: que si ja no es diu, que si encara la diem, que si la dèiem però ara ja no, que si no l’he sentida mai a la vida, que si quasi que ja no la recordava,... i a més les coincidències (o no) en els àmbits lingüístics on m’he mogut al llarg de la vida: Barcelona, Reus i Alforja.

Vull donar les gràcies a totes aquelles persones que m’envieu frases per comentar. Entre tots m’heu fet una llista tan gran que espero que, a ritme setmanal, les pugui anar fent. L’esperança de vida és més llarga, diuen. De vegades no les comento perquè les he de sentir com a “meves” és a dir que, en un moment o altre de la meva vida les hagi fet servir. I l’altra condició és que tingui la sensació que s’estan perdent i que, per tant, les vull reivindicar.

Estar al cent per cent és difícil però jo ja em conformo amb què de mica en mica s’omple la pica i aquí caic,  allà m’aixeco o bé a poc a poc i bona lletra (amb l’ordinador això ho tinc assegurat!) pugui seguir per moltes setmanes més explicant-vos Coses que penso com diu el subtítol del meu blog.