La misèria acompanyada de més misèria! La trobo molt trista la paraula misèria. No em passa el mateix amb pobresa tot i que siguin sinònimes o gairebé. Tot és dir misèria i és com si em piquessin uns polls inexistents. Perquè avui en dia els polls són universals però abans eren sinònim de brutícia i escassedat de mitjans.
Parlem de misèria i companyia en
diversos contextos. Imaginem el país després de la Guerra civil, doncs tot era misèria
i companyia. És a dir: tot allò que l’acompanya. No n’hi ha prou en ser
pobres o haver-ho perdut tot i quasi no tenir un pa a la post, és que, a més a més, hi ha “els accessoris”:
malalties, polls, manca de salubritat...
En un altre context vol dir senzillament poca
cosa, poca quantitat . Un exemple podria ser: Mira l’oncle Pepet!
Tan ric com era i a nosaltres només ens va deixar misèria i companyia!
Actualment s' ha de dir que, en general no ens podem queixar. Tota la gent del nostre entorn viuen amb suficient comoditat. Però anant pel carrer (al menys a Barcelona) veus molta molta MISÈRIA i COMPANYIA: gent que demana caritat, gent remenant els contenidors de les escombraries, i sobretot molta gent dormint al carrer. En fi, una vergonya per la ciutat. I sembla que ningú fa res per a arreglar-ho.
ResponEliminaTens tota la raó!
Elimina