AL RIC I AL BOIG TOT LI ESTÀ BÉ

Doncs sí, és així. Si ets molt ric o ets boig, les conseqüències dels teus actes no seran les mateixes que serien si fossis pobre i la teva salut mental fos bona.

No sé quins eren els límits de riquesa o de bogeria quan deien aquesta frase. Ara ja fa molts anys que ja no la sento. Està documentada als llibres que he mirat tot i que he constatat que la diuen (deien?) a les Terres de l’Ebre i al País Valencià. Però jo puc afirmar que a casa la deien o sigui que, al Baix Camp, també.

El límit de la riquesa ha de ser molt alt perquè per a la majoria dels mortals qui la fa, la paga, però si tens molts calerons i bons contactes, et pots lliurar d’allò que et correspondria per una mala acció o una mala praxis. Amb el tema de la bogeria passa el mateix ja que és causa d’exculpació en una conducta no desitjada per la societat. I en aquest cas ho trobo bé sempre que el boig no ho faci veure, que tot podria passar... com en el cas del senyor de la foto.