Aquesta no l’havia sentit a dir MAI fins fa
quatre dies. I mira que és preciosa i clara la dita!
Encara em sap més greu de no conèixer-la perquè
soc puntaire i al llarg de la meva vida he fet anar molt els boixets.
Les meves etapes de puntaire són: la primera quan
tenia 7 o 8 anys, la mare en feia anar a fer puntes. Quan la meva filla va tenir
aquesta edat, hi vam anar les dues també. De més gran, ara fa poc, encara vaig tornar-hi
i ara ja vaig decidir desar el coixí a l’altell i donar per acabada la meva
vida de puntaire. Però no se sap mai!.
I què vol dir la dita? Doncs allò que sembla! Si fas anar molt els boixets i ho notem pel soroll, però el resultat són poques puntes, vol dir que molta aparença i poca realitat, moltes paraules i pocs fets. Molt soroll per no res, Mucho ruido y pocas nueces. Much ado about nothing. Beaucoup de bruit pour rien. Avui estic poliglota!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada