N’hi ha moltes de les nostres dites que estan relacionades amb el menjar. Suposo que és per allò de tenir-lo en el pensament de manera constant ja que el menjar és la cosa més bàsica que ens fa falta.
Fa uns mesos ja vaig comentar algunes frases relacionades
amb el pa (no tenir un pa a la post, més llarg que un dia sense pa..)
Avui, tot i que la dita parla d’alls i de cebes, no té
res a veure amb els aliments.
Diem aquesta expressió quan fem palès que qui no
té algun problema de salut, en té un altre o que qui no té una preocupació en té
una altra.
Jo l’he sentida majoritàriament aplicada a problemes
de salut:
En Ramon quan no es queixa del ronyó, se
li complica el genoll. En aquestes edats, qui no té un all, té una ceba.
Ara, a la meva edat, entenc molt bé
aquesta dita perquè és molt i molt certa. Hi ha dies que et fa mal l’esquena, d’altres
les cervicals, d’altres alguna que altra hèrnia.. O sigui que alls i cebes
per tot arreu. Sort encara que diuen que els alls i les cebes són bons per a la
salut. O sigui que queixem-nos, però poquet!
A la nostra edat (entrats als setantes) tenim alls i cebes a dojo.
ResponEliminaJo ara ja vaig més al metge que al cine.
I que duri !!!
Tens raó que vas més añ metge que al cine però...que al teatre no pas!
Elimina