Aquesta frase me la va dir l’altre dia el meu germà Miquel i em va sorprendre molt perquè feia més de 60 anys que no la sentia.
Ara tinc un dubte i demano a la gent que
va conèixer el Dr. Jacob, si havien sentit a dir mai aquesta dita d’avui.
És per descartar que no ens l’haguéssim inventat a casa -que tot podria ser-.
Vaig fer una mica de recerca i, efectivament, el
Dr. Jacob va ser un metge que va néixer i morir a Reus. El seu nom complet era
Joan Jacob Navàs (1900-1960).
Era metge de medicina general i també pediatre.
Va ser molt estimat per la ciutat pels seus valors humanistes.
Era una època en què les poques vegades que havíem d’anar al metge, s’havia de fer en pla privat ja que encara no devia existir ni la Seguretat Social ni molt menys el Servei Català de Salut. O si existia estava encara en un estat molt precari.
Recordo molts noms de metges d’aquell temps: Dr.
Jacob, Dr. Frias, Dr. Bernat, Dr. Gomis, Dr. Aiguader...i tants d’altres.
Tots sabem que el que era típic dels metges era
la seva escriptura, tan estranya i enrevessada
que només l’entenien els farmacèutics!.
La dita aquesta va molt més enllà: no sols no
entenien els metges per escrit sinó que tampoc les seves paraules eren clares
per a la gent de l’època. Era normal perquè hi havia molts tabús en medicina i
la gent no tenia Google per consultar qualsevol cosa que el metge els digués.
Recordo molt vagament, quan era petit, el nom del Dr. Jacob, tot i que a mi em portava el Dr. Frias i posteriorment el Dr. Bernat, però aquesta dita no la recordo per res.
ResponEliminaEs veu que era un bon home aquest Dr. Jacob
A tu et portava un altre metge, com deia el Capri!
EliminaNeus jo com que sóc de Tarragona no l'havia sentit a dir mai.
ResponEliminaLa veritat és que penso que ens la devíem inventar a casa perquè de moment no els sona a ningú!.
Elimina