BRANDAR

Amb questa paraula tan bonica m’he endut una sorpresa.

Jo em pensava que brandar volia dir estar en moviment, bellugar-se, funcionar... i l’he buscat al diccionari i es veu que no.

Diu que brandar és portar a la mà una espasa o una altra arma i moure-la amenaçadorament. D’acord, ja que aquest sentit també em sona força: Brandà l’espasa i tots els enemics fugiren corrent.

Però el brandar del qual jo vull parlar -i que està quasi perdut- té a veure amb  els meus records com un sinònim de tenir moviment i activitat. Si en fa d’anys que no sento aquesta paraula en aquest sentit! Poso un exemple:

-I ta germana, encara branda?

-Sí, sí, surt cada dia una estona amb el caminador fins que es cansa.

És una mica com si fos una persona o un objecte al que no li queda gaire energia però encara “va brandant”.

Si es tracta d’un objecte dèiem: Aquest rellotge ja no branda. S’ha quedat aturat i espatllat definitivament.

He trobat un altre verb que s’hi assembla: brandir i té aquest sentit de moure’s, bellugar o batzegar però no és el mateix perquè si fos així, diríem: aquesta impressora ja no brandeix i és clar que això jo no ho he dit ni ho sentit mai!.

I avui en dia entenem brand com un anglicisme que vol dir marca o nom comercial i el substantiu branding que seria la gestió d’aquests productes.

Deixem d'emprar una paraula ben nostrana i n'agafem una de similar però que és un anglicisme. Com diuen al Etfelicitofill d’Instagram: Està tot perdut!!  Sort en tenim del mot brandada que, efectivament, vol dir aplicar al bacallà esmicolat un moviment ràpid i de vaivé que el deixarà molt i molt bo.