AMB UNA MÀ A CADA ANCA

Aquesta dita jo entenc que es refereix a algú que s’ha quedat sense ni un cèntim. Que està desproveït de tot i no li queda res.

Després de jugar tant i de fer tantes apostes s’ha quedat amb una mà a cada anca, podria ser un bon exemple.

He descobert que les anques són les galtes del cul. I que són sinònimes de malucs. També diu el diccionari que anca és una manera basta o grollera de dir-ho. Amb tots els respectes, jo trobo que anca és una paraula ben rodona i no cal dir galta del cul. Galta serà específica per a la cara i anca per al cul. També diu que anca fa més referència als animals i potser per això ho troben groller.

Amb això de les anques i les galtes del cul em passa el mateix que amb la paraula mongeta: per què els barcelonins i molts d’altres diuen mongetes  -que és un diminutiu de monja- i no poden dir fesols? Si sentim la frase: m’agraden les mongetes amb botifarra, no sabrem mai si parla un caníbal o un amant de la gastronomia... o si diem que les mongetes del convent són molt bones, tampoc no sabrem si tenen un hort on les cultiven o, per ser monges, ja els atorguem una certa bondat.

Finalment, he vist que d’Amb una mà a cada anca, també en podríem dir: Amb una mà a cada ou o Amb una mà a cada butxaca (suposem que són les del darrere!).