Aquesta frase feta sí que l’he trobada i està força documentada. No l’entenia massa, la primera part, perquè em semblava que si teníem alguna pena gran, podíem anar pel món en pla d’assassí en sèrie i clavar punyalades a tort i a dret. Però em penso que no és ben bé això el que vol dir sinó que es tracta d’ “apunyalar” les penes perquè una de les definicions diu que ens cal actuar dràsticament contra allò que ens perjudica!
La segona part ja és més clara: i als
disgustos gots de vi. Tot i que caldria que els disgustos no sovintegessin gaire perquè les conseqüències dels gots de vi -així en plural- potser tampoc no serien recomanables.
Però m’agrada la filosofia de la dita, no ens hem
de desanimar i hem de ser positius quan tenim algun entrebanc. Això que se’n diu resiliència: la capacitat que té una persona per
resistir i afrontar situacions traumàtiques i, a més, amb una actitud
positiva. Les penes i els disgustos ens
faran forts si els sabem portar com cal.
És una bona filosofia!
ResponEliminaDe fet tens tota la raó!
EliminaA casa ens quedàvem a la palla.
ResponEliminaEla pares devien pensar que si teniem penes (que se'n tenen) ens emborratxariem.
ResponEliminaAh doncs és una manera de veure-ho! Gràcies!
Elimina