Doncs aquesta frase feta em sembla que també és de les que ja no la sento a dir gairebé mai tot i estar ben documentada.
Vol dir que ningú no és imprescindible i que ens sap
molt de greu que una persona estimada es mori però s’ha de saber tirar endavant
sense ella.
Em fa gràcia perquè, en els temps passats, la
dona, quan es quedava viuda, ho tenia més difícil econòmicament però no pas a
nivell de seguir endavant amb la vida. Les dones eren quasi exclusivament les
que portaven la casa i els fills i això, per sort, també ha canviat molt!. Els
homes viudos normalment es casaven altre cop ben aviat, sobretot si hi havia
criatures petites.
I dic que em fa gràcia perquè la dona quan se
n’anava l’Anton, s’havia de compondre i recompondre per tirar
endavant. I la dita és així amb Anton i suposo que és pel fet que hi ha un major
nombre de viudes que de viudos, perquè si no fos així, la frase podria ser: Ves-te’n Roser
que el qui es queda ho farà bé!
Joan
ResponEliminaM'ha fet gràcia lo de la Roser , ha, ha, ha,!
Era difícil de trobar un nom femení i fer-ho rimar!
EliminaSí. La coneixia i la déiem. Estic d'acord amb lo que dius de l'Anton i la Roser.
ResponEliminaGràcies Pere pel comentari.
Elimina