Aquesta expressió s’entén perfectament i em limitaré a constatar-ne l’origen.
Es veu que els músics eren, en un passat llunyà,
o bé jueus o bé àrabs i no estaven gaire (o gens!) ben pagats. Moltes vegades
la seva paga consistia en el menjar de les restes de la festa en el poble on
havien de tocar o bé l’allotjament posterior en una casa humil.
Doncs es veu que si alguna vegada els feien una
mica de millor tracte i els donaven menjar i beure abans de l’actuació, resulta
que llavors tocaven molt pitjor després d’atipar-se i, fins i tot en algun cas,
havien marxat sense tocar.
Sempre els toca rebre als mateixos: jueus,
àrabs... És clar que jo no puc dir res sobre això perquè, de petita, havia anat
a “matar jueus” amb un carrau a la Plaça del Mercadal. Em penso que era
el Dijous Sant. Però això és un altre tema...
Com fan quasi TOTS els polítics: quan ja tenen el nostre vot (estan pagats abans abans de fer la feina i els votem en base a promeses) després fan el que els hi rota, i que sempre és el contrari del que van prometre. I així ens va!!!
ResponEliminaNo sé pas si ens en sortirem!
EliminaAixò que he dit és el que penso dels polítics d'avui en dia. I que no cap pinta que això canviï a curt termini.
ResponEliminaPerò seguirem i persistirem!
Elimina