Ben poca gent deu anomenar així l’arròs bullit, l’arròs de malalt, l’arròs blanc...
Em va venir al cap l’altre dia quan precisament a
causa d’algun virus de panxa, en vam menjar. Jo quasi que l’he perduda aquesta
manera d’anomenar l’arròs. Segurament pel fet que, en la meva vida laboral a
l’escola, cada dia hi havia algun alumne que havia de menjar arròs de
règim i d’aquesta manera ho vaig dir durant molts anys. Però m’he
proposat de recuperar-la: Arròs de poll!
Com sempre he buscat l’expressió i l’he trobat
meravellosament explicada per la Lena Paüls en el seu blog PONT
D’ENSEULA.
http://pontdenseula.blogspot.com/2015/11/arros-bullit-arros-blanc-arros-de-poll.html
Us recomano que llegiu el post. Hi explica que a Duesaigües se’n diu també arròs de poll i que la gent d’aquella població i de moltes altres ho deia així perquè a quasi totes les cases tenien aviram i es bullia una gran caldera d’arròs, en menjava la família i el que quedava era per als polls dels galliner ( i els pollastres i les gallines...).
Tinc 71 anys i no se m’havia ocorregut mai que
venia d’aquí. Si m’haguessin preguntat sobre l’origen de l’expressió, hagués
aventurat que quan estàs malalt estàs com un pollet, empiocat i aquest arròs
sense artificis segur que t’anirà molt bé. Res més lluny d’allò que ara ja sé. Gràcies
Lena!
MOLT BON ANY A TOTS!
I si li afegeixes un sofregit de tomaca i un ou aferrat, tendim arròs a la cubana!
ResponEliminaI tant bona que és!!
Elimina