TENIR EL PAP PLE

Aquesta frase feta vol dir el que sembla i també té el seu sentit figurat.

Les PAP avui dia les relacionem amb les Proves d’Aptitud Personal (almenys els del context docent). És una prova que es fa per entrar en determinats Graus independentment de la nota de Selectivitat que puguis tenir. L’exigeixen algunes carreres com Educació Infantil i Primària, Ciències de l’Esport i Traducció i interpretació, entre d’altres. 

Però jo parlo del pap real, el que és l’esòfag dels ocells i per extensió l’estómac dels humans.  

En sentit figurat, si diem que tenim el pap ple de determinat tema ens referim que ja no podem més, que n’estem ben tips i que ja n’hi ha prou! En tenim el pap ple de Rodalies. N'estem fins al cap damunt!

En el mateix sentit, si diem: Quedar-li a algú una cosa al pap, seria estar-se de dir alguna cosa. A la Maria li ha quedat alguna cosa al pap i, fins que no ho confessi tot, no tindrà tranquil·litat.

I treure alguna cosa del pap: Dir-la (amb totes les conseqüències): Fins que el Pere no ho tregui tot del pap, no reprendran l’amistat.

I en sentit real vol dir el que sembla, si tenim el pap ple és que hem menjat molt o massa!  I si tenim el pap buit, és que no hem menjat prou!

TRACTAR DE BATAQUETA

Aquesta expressió jo la dic així i suposo que alguns altres també. Però a l’hora de buscar-la i assegurar-me que encara es deia -tot i que quasi ja no la sento mai-, m’he trobat que en diuen o es diu: Tractar algú a baqueta, és a dir amb una síl·laba canviada de posició i sense diminutiu.

El significat sí que és el mateix que el que jo entenc amb aquesta frase, és a dir: tractar malament a algú, sense miraments.

La Paula sempre ha tractat de bataqueta tant als seus fills com als seus pares. Sempre està enfadada i els tracta molt malament!

Finalment he trobat que les fustetes que es fan servir per tocar la bateria, se’n diuen baquetes però no pas bataquetes.

O sigui que avui el diccionari m’ha tractat de bataqueta perquè no he pogut  aclarir res de bo.  

QUEDAR PER VESTIR SANTS

Amb aquesta expressió sí que em costarà de trobar algú de jove o fins i tot de mitjana edat que l’entengui.

Avui en dia la veig tan carrinclona i masclista que no hi ha paraules per descriure-ho però quan era petita i algú la deia o te la deia et deixava amoïnada! Que tontes que érem! Hi havia tanta diferència en l’educació d’una nena i la d’un nen que, si no ho hagués viscut, diria que no m’ho creuria. I el més fotut és que llavors ho trobàvem “normal”

Bé, anem a l’expressió: Quedar per vestir sants vol dir que si no t’espavilaves a trobar nòvio o a ser tot el que se suposava que havies de ser com a nena i futura dona, et quedaries per vestir sants. Ah, i quins eren aquests sants que s'havien de vestir? Doncs eren les escultures de sants  que hi havia a les esglésies. I què té a veure una cosa amb l’altra? Doncs a alguns sants se’ls vestia amb robes adients en determinades festes o celebracions i, aquesta feina, està clar que no la feia pas el capellà! I ara! A qui se li acut! sinó que la feien les quatres “solterones” que, al no tenir ni marit ni fills a qui cuidar, podien ajudar amb aquestes tasques a la parròquia.

El mateix lèxic ja ens fa veure per on anava el tema. Hi havia solterones però no es parlava de solterons. Els homes que no es casaven eren concos i prou!. No hi havia aquest matís despectiu.

I tots tenim la imatge del rebuig a aquestes dones que no havien “aconseguit” casar-se. Pensem en La Tieta del Serrat, per exemple.

Perquè el tema era aquest: si et quedes soltera, qui et mantindrà, qui et cuidarà...?

Com sempre, en aquest país es passa d’un extrem a l’altre i ara ja no tenim solterones, tenim singles que, fins i tot a més d’una dona casada li fan una certa enveja!! 

EL MÉS CALENT ÉS A L' AIGÜERA

Aquesta frase, en cert sentit, és molt semblant a la que ja vaig comentar la setmana passada: No hi ha ni foc ni cendra calenta.

La dita d'avui vol dir que si et pensaves que ja trobaries el dinar fet i servit, resulta que, si hi ha hagut algun imprevist, doncs res de res: hauràs d’esperar perquè el més calent és a l’aigüera.

La imatge és molt clara: si el més calent és a l’aigüera, vol dir que estem netejant o rentant aquells aliments que més tard s’hauran de coure. I coure pot ser un procés llarg, sobretot si ho havien de fer amb la cuina econòmica.

També té un sentit figurat si parlem d’un projecte o d’una infraestructura que ja hauria d’estar ben avançada i que potser encara ni tan sols s’ha començat.

L’exemple seria clar: El corredor mediterrani ja hauria d’estar acabat però, amb aquesta mena de governs, de moment, el més  calent és a l’aigüera. 

NO HI HA NI FOC NI CENDRA CALENTA

Aquesta expressió l’he trobada més completa de com la dic jo: No hi ha foc ni llum ni cendra calenta. O sigui que hi afegeixen la llum.

De sentits de la frase també n’he trobat dos: d’una banda, ens diuen que diem aquesta expressió quan parlem d’una gent molt pobra i amb extrema necessitat: Eren tan pobres que a casa seva no hi havia ni foc ni cendra calenta. Sense foc ni es podien escalfar ni es podia cuinar. El panorama és desolador, passaven gana i passaven fred!

Llavors no hi havia cap mena de gas. Me’n recordo de les primeres bombones de butà i de l’avenç tan positiu que van tenir per a tantes i tantes cases.

L'altre sentit d'questa dita que jo, de petita entenia era, per exemple, que si arribàvem molt tard a casa perquè veníem del cine els diumenges i ja teníem gana per a sopar, la mare ens deia: Doncs n’hi ha per una estona perquè no hi ha ni foc ni cendra calenta.

Recordeu que llavors la cuina que teníem era econòmica i s’havia de començar per fer un bon foc per començar a cuinar.

Com han canviat els temps! Ara m’han dit que hi ha cuines que prement un botó s’encenen soles! Jo no ho sé massa això de com funcionen les cuines. No he cuinat mai i potser ja no val la pena que ho comenci a fer ara, però queda clar que potser som la generació que hem vist més avenços en menys anys.  

ESCATOLOGIA: ALLÀ ON CAGA, DEIXA LA MERDA i AGAFAR AMB ELS PIXATS AL VENTRE

Avui parlaré de dues expressions ben escatològiques per fer companyia a la meva néta Abril que està en aquella etapa del: caca, cul, pet i pipi. Ho pot dir cent vegades i les cent la fan riure!!

Allà on caga, deixa la merda no es refereix pas als gossos que ja sabem que els propietaris tenen l’obligació de recollir les caques i no deixar-les al mig del carrer. L’expressió es refereix a una persona molt desendreçada i desordenada que ho deixa tot per tot arreu. En Pep és un deixat! Allà on caga, deixa la merda.

L’altra expressió tot i anar del mateix tema, no té res a veure amb l’anterior:

Agafar amb els pixats al ventre vol dir que determinat esdeveniment ens ha agafat desprevinguts, per sorpresa, quan no comptàvem pas que determinada cosa podria passar. També he trobat un altre sentit d’aquesta expressió i seria trobar algú in fraganti, enxampar-lo fent alguna cosa indeguda. Poso un exemples de cadascú: La despesa per comprar un cotxe nou en aquests moments, ens ha agafat amb els pixats al ventre. No ens ho podem permetre!

I El van enxampar amb els pixats al ventre, quan ja tenia el cotxe carregat i estava a punt de fugir a l’estranger amb el quadre robat!

I ara he recordat un parell d'expressions més del mateix tema que diuen: Trobar-ho tot cagat i pixat!  És a dir, NO trobar res bé.

I també la famosa frase dita per l’alcalde Clos, quan la gent es queixava de la manca de lavabos públics a Barcelona: De casa s’ha de sortir cagat i pixat!

O...O, AVUI VA DE DISJUNTIVES

Avui comentaré uns quantes expressions que tenen en comú la disjunció, és a dir que tenen dos elements que s’exclouen l’un de l’altre.

O FUSTA O REDOLTA: es diu per forçar a prendre una decisió, la que sigui, en un sentit o en un altre. He buscant què era una redolta i és sinònim de sarment, és a dir, una branca llarga i prima de vinya.

O CAIXA O FAIXA: Aquesta vol dir també el mateix i està atribuïda al reusenc general Prim. La caixa es refereix a la mort i la faixa al seu nomenament com a general. Llavors, si feia una determinada acció en una guerra, veia clar que això li podia portar o bé la mort o bé l’ascens militar.

O BLANC O NEGRE: Queda clar que no s’accepten els altres colors ni matisos. O una cosa o l’altra.

O TOTS MOROS O TOTS CRISTIANS: No hi ha d’haver diferència en l’aplicació de la justícia. La mateixa per a tots independentment de la procedència o religió.

O TOTS FRARES O TOTS CANONGES: mateix sentit que l’anterior, o sigui tots iguals. Però posats a fer, segur que val més ser canonge...

O TOTS LLADRES O TOTS SERENOS : també vol dir el mateix i no sé si val la pena explicar que abans no hi havia “segurates”, hi havia els serenos que vigilaven els carrers a les nits i t’obrien el portal de casa i suposo que, donat el cas, perseguien els lladres que aprofitaven la foscor que delinquir.

O TOT O RES: tampoc no hi ha terme mig. És molt dràstic. Jo trobo que, si no pot ser tot, doncs almenys una mica abans de quedar-te sense res. Però vaja! és la meva opinió o hi estàs d'acord o no!

RAS COM UN CAP DE FRARE

És una dita aplicada a la meteorologia com tantes d’altres. Només l’he trobada en un context -potser no l’he buscat prou!-.

Si parlem del cel i diem que està ras com un cap de frare, vol dir que no hi ha ni un sol núvol, que hi ha un cel blau que enlluerna o una nit estelada.

Ras, a més de sense núvols, vol dir també moltes coses i el trobem en d’altres expressions:

Ras i curt: en poques paraules.

Dormir al ras: a l’aire lliure, a la serena, fer vivac.

Soldat ras: que no té cap grau militar.

Cel ras: Revestiment d’un sostre per amagar els elements estructurals: fils elèctrics, conductes d’aire condicionat, etc.

I també cal esmentar el frare, perquè si el cel està ras com un cap de frare, és  perquè els frares van rasurats de cap.

JA ESTEM BEN POSATS!

M’agrada molt aquesta dita i encara la sento força entra la meva gent i fins i tot amb un segon JA al final: JA ESTEM BEN POSATS, JA!

L’he trobada documentada aquesta expressió i la direm en una situació en què ens compadim de nosaltres mateixos o d’algú altre. Per exemple: Ja està ben posat el Jordi amb aquesta filla tan esquerpa que té! Li està amargant la vellesa.

O bé: Ja estem ben posats, ja! amb aquest coi de govern que ni fa ni deixa fer.

I ja veieu que a la foto hi estem molt de ben posats!

Aquesta dita tindria el mateix sentit que aquestes:

Ja podem plegar !

Ja estem ben arreglats!  

Val més plegar veles!

No cal dir res més!

VAL MÉS DIR XO QUE ARRI

Primer aclariré  que xo és el mot que es fa servir per aturar els cavalls,  rucs i animals de càrrega, mentre que arri té el sentit contrari, és a dir, allò que es diu quan volem que l’animal es posi en marxa.

Llavors la frase feta ja s’entén: val més diu Prou! que Vinga, va! Segons la dita, preferim les persones que es llancen amb entusiasme a una tasca o feina a les que no s’arrisquen i es queden aturades. Es millor deturar-les si s’arrisquen massa que no pas haver-los d’instar a que facin més.

Jo l’havia sentit moltes vegades aplicada a les criatures. I el sentit és que val més que una criatura sigui llançada i atrevida que no pas que sigui molt poruga i no s’atreveixi a fer res. Val més dir xo que arri, encara que es peli els genolls, sigui un belluguet o ens molesti amb els seus moviments.

Tenim també l’expressió ARRI POC O MOLT que es diu quan s’aconsegueix alguna cosa per ben poc que sigui. Les ajudes per poques que siguin sempre són benvingudes Seria sinònim de Val més poc que gens o de Mai sigui menys!

VAL MÉS UNA HORA MÉS DE CONEIXEMENT QUE DE VIDA

Tot i que he trobat una referència a aquesta dita, em sembla que ja no la diu quasi ningú. I mireu que és clara i s’entén molt i molt bé.

Volem envellir, i tant que sí! Però sempre que tinguem el cap clar, que no desvariegem... en fi, que tinguem coneixement en el sentit de continuar tenint consciència de tot allò que ens és proper o llunyà.

I això ho preferim a viure perquè sense aquesta plena consciència, preferiríem ja morir. I he de dir que hi estic absolutament d’acord.

Potser perquè viure sense ser-hi del tot, podríem dir que ja no és vida.

Ja sé que no el podem pas triar el nostre procés d’envelliment, però m’agradaria que, encara que sabem que serà difícil mantenir una bona condició física, almenys que puguem mantenir la mental.

AL MEU ESTIMAT CUNYAT JASMÍ (FER D'ESPELMA!)

Avui fa una setmana que ha mort el meu cunyat Jasmí. Tenia 89 anys i des de fa un temps, diríem que ja no era ell. Amb prou feines ens coneixia i per dir-ho amb una dita d’aquestes: Tant de bo li ha fet Déu. Era el marit de la meva germana Angelina i el vaig conèixer quan jo tenia uns 10 anys! O sigui, tota una vida!.

Sempre l’havia tingut molt a prop mentre vaig viure a Reus. La meva mare, germans i jo vivíem al primer pis i ell i ma germana van anar a viure al segon pis quan es van casar. 17 esglaons més amunt!

El Jasmí tenia un cor molt gran i una paciència infinita. Va ajudar molt i molt a la meva germana i quan ella va caure malalta, es va posar a primera línia per cuidar-la i acomboiar-la.

Des que ella va morir, fa quasi 8 anys, el nostre Jasmí va anar, de mica en mica, cada  vegada pitjor.

Volia comentar una anècdota i aprofitar que comento aquestes frases que es van perdent.

La meva mare, quan es van posar a festejar el Jasmí i l’Angelina, em feia anar a passejar amb ells!! Anàvem tots tres pels carrers de Reus tot passejant. D’això se’n diu FER D’ESPELMA i aquesta expressió sí que ja la dono del tot per perduda.

Que al Cel siguis Jasmí!

Dibuix fet pel seu fill Jordi Abelló Vilella

NO MIRAR PRIM

Aquesta frase no té res a veure amb el General Prim que veiem a la fotografia, qui, per cert, també era de Reus! 

Aquesta expressió tant la podem dir en afirmativa: MIRAR PRIM tot i que jo l’empro més en negatiu: NO MIRAR PRIM o SENSE MIRAR PRIM.

Si la considerem en el primer cas, voldria dir: ser escrupolós, primmirat, ser exigent, ser llepafils: La Mireia està acostumada a mirar prim en les seves despeses. Sempre calcula d’antuvi tot el que es pot gastar i mai no vol allargar més el braç que la màniga.

I si la diem en negatiu voldria dir ser atrevit, agosarat, tenir barra, tenir més cara que esquena tot i que jo l’entenc com a ser generós en les despeses i, sobreretot, tirar la casa per la finestra, si l'ocasió s'ho val.

Per les seves noces d’or van fer una festa sense mirar prim. Amb parents, amics i coneguts. Tot un luxe!

 

APROFITO AQUEST ÚLTIM POST DE L’ANY PER DESITJAR-VOS UN MILLOR 2025!

TENIR LA MÀ FORADADA

Diem aquesta dita de la persona que malgasta els diners i, en conseqüència, no en té mai ni cinc!.

Tindria el mateix sentit de tenir la butxaca foradada.

El Robert té la mà foradada, arriba a meitat de mes i ja s’ha polit tot el sou!

Normalment l’apliquem a gent amb recursos normals o escassos perquè als rics més aviat els diem que no han sabut invertir prou bé!

Hi ha moltes dites relacionades amb la mà:

Tenir la mà trencada: tenir molta traça en una cosa: La Vanessa hi té la mà trencada quan fa mitja.

Tenir per la mà: més o menys el mateix sentit. Ens ha costat d’aprendre-ho però ara ja ho tenim per la mà

Tenir la mà blana:  Ser indulgent amb algú.

Tenir el cor a la mà: Ser sincer.

I APROFITO PER DESITJAR-VOS UNES BONES FESTES!!

UNA DE FREDA I UNA DE CALENTA

La frase indica un comportament irregular, que de vegades és positiu i de vegades negatiu.

La diem per referir-nos a algú que un dia fa una cosa i l’endemà la contrària.

De la Paquita no te’n pots fiar, te’n fa una de freda i una de calenta. Avui et fa bona cara i l’endemà et passa pel costat sense dir-te res!

És una expressió molt ben documentada i arreu on l’he buscada, la donen sempre com a sinònima de la frase feta castellana: una de cal y otra de arena. I de fet, sí que vol dir el mateix però és curiós que en una llengua parlem de temperatures i en l’altra de materials de construcció.

Si en una galleda hi posem la meitat d’aigua freda i la meitat d’aigua calenta, tindrem una galleda d’aigua temperada però si barregem calç i arena tindrem argamassa. Res a veure!

QUI NO TÉ UN ALL, TÉ UNA CEBA

N’hi ha moltes de les nostres dites que estan relacionades amb el menjar. Suposo que és per allò de tenir-lo en el pensament de manera constant ja que el menjar és la cosa més bàsica que ens fa falta.

Fa uns mesos ja vaig comentar algunes frases relacionades amb el pa (no tenir un pa a la post, més llarg que un dia sense pa..)

Avui, tot i que la dita parla d’alls i de cebes, no té res a veure amb els aliments.

Diem aquesta expressió quan fem palès que qui no té algun problema de salut, en té un altre o que qui no té una preocupació en té una altra.

Jo l’he sentida majoritàriament aplicada a problemes de salut:

En Ramon quan no es queixa del ronyó, se li complica el genoll. En aquestes edats, qui no té un all, té una ceba.

Ara, a la meva edat, entenc molt bé aquesta dita perquè és molt i molt certa. Hi ha dies que et fa mal l’esquena, d’altres les cervicals, d’altres alguna que altra hèrnia.. O sigui que alls i cebes per tot arreu. Sort encara que diuen que els alls i les cebes són bons per a la salut. O sigui que queixem-nos, però poquet!

LES CABRES PELS SEUS PECATS PORTEN ELS GENOLLS PELATS

No es parla gaire avui dia de pecats però ja s’entén que són accions mal fetes.

El sentit que té la frase és que si som imprudents, en patirem les conseqüències.

Diu que si les cabres veuen un bri d’herba en un lloc poc accessible, no dubtaran pas a enfilar-se muntanya amunt encara que es pelin els genolls i perillin de caure. Pobres cabres! Sempre se les carreguen! Estàs com una cabra! Ets una cabra boja!

Això dels pantalons curts i genolls pelats ja ho canten Els Pets en una cançó. I quanta raó que tenen perquè sabem que la segona part de la frase és conseqüència de la primera.

Abans, quan els de la meva generació érem petits, no hi havia pas xandalls i els nens (no pas les nenes!) anaven en pantalons curts fins que tenien 14 anys, edat que coincidia, en molts casos,  amb l'entrada al món laboral. I això passava hivern i estiu! Per tant, els genolls no estaven tan ben protegits i els genolls pelats eren més visibles que no pas ara.

Quant a les nenes, sempre en faldilles i vestits. Em penso que quan tenia 14 o 15 anys van sortir els primers pantalons per a noia. Suposo que a l'estranger ja en duien les dones de pantalons, però aquí era tot un altre món. Algunes de les nostres mares -la meva, per exemple- va morir sense haver portat mai uns pantalons...ni de pijama!

 

TALLAR UN CABELL A L'AIRE

Tallar un cabell a l’aire.  Si en fa de temps que ja no la sento aquesta dita!

Vol dir que una persona és molt llesta i intel·ligent. La definició diu que l’expressió es refereix a algú que sap resoldre qualsevol inconvenient amb perspicàcia.

Com a exemple podria dir:  Aquest xicot talla un cabell a l’aire, de seguida ho entén tot.

De la família de cabells o pèls també tenim:

No tenir pèls a la llengua:  es diu d’algú que sempre diu el que pensa, sense importar-li les conseqüències: La Teresa no té pèls a la llengua: em va dir que no li agradava gens la meva samarreta.

Agafar pels pèls: Treure conseqüències a partir de punts de vista molt relatius. Aquesta teoria d’una conspiració està agafada pels pèls, hi ha encara molts dubtes.

Posar els pèls de punta: Vol dir que fa esgarrifar, que t'alarma i t'acovardeix. Aquest reportatge et fa posar els pèls de punta: si és cert tot el que hi diuen, n'hi ha per tirar l gorra al foc.

ES BARALLEN COM A GUINOS

El DIEC defineix un guino com un home avar, poc fiable o que actua amb males arts i, en la segona accepció, diu que guino es refereix a un trinxeraire o murri.

He de dir que en el meu lèxic no empro mai la paraula trinxeraire, només per Sant Joan quan canto la cançó del Serrat dedicada a aquest dia. I quan empro murri, ho faig com a sinònim d’antipàtic i no pas en cap dels sentits del diccionari: llest, sagaç, hàbil, etc. 

Per tant, entenc que trinxeraire és una persona de classe baixa, sense ofici ni benefici, és a dir un GUINO.

Llavors la frase ja s’entén, es barallen -com ho farien- uns guinos. Com que diem “com a” guinos, de fet, volem dir que els que es barallen no ho són pas sinó que, de vegades, tot el contrari. L’altre dia, al Parlament hongarès es van barallar com a guinos i fins i tot van arribar a les mans. 

L'ARRÒS FA EL VENTRE GROS I LA PANXA LLISA

Aquesta dita no l’he acabat d’entendre mai perquè ja sabem que ventre i panxa són sinònims i sembla que sigui un contrasentit. Si el ventre es fa gros, tindrem panxa i potser no serà llisa.

L’he trobada ben documentada l’expressió i potser encara es diu bastant. L’explicació que he trobat és que l’arròs alimenta poc i, per tant, fa poc greix. I d’aquí vindria el fet que,  si no engreixa, la panxa sí que seria llisa.

En tot cas, es deu referir a l’arròs blanc o l'arròs de poll com en dèiem a casa, perquè si és l’arròs de la fotografia, segur que ens alimenta i engreixa.

I el que no sabia és que aquesta frase encara té un afegitó:

L’arròs fa el ventre gros, la panxa llisa i no cal camisa. Potser vol dir que si s’està tan prim -i llis de panxa-, ja no cal que ens la tapem. I se non è vero, è ben trobato.

NO N'HI HA UN PAM DE NET!

Aquesta dita vol dir que està tot corromput, embolicat, confús i ple d’irregularitats.

Un pam és ben poca cosa comparat amb un departament, un partit polític, una empresa, un govern... però segons aquesta frase  no hi podríem trobar en tots aquests estaments ni una mica de netedat -honradesa- per molt que ens hi esforcéssim.

Com sempre, pot semblar exagerat perquè ja sabem que sempre hi ha de tot a tot arreu.

Jo vull pensar que hi ha empresaris justos i segur que n’hi ha. I polítics honrats i segur que també n’hi ha i fins i tot en conec. I vull pensar també -encara que em costi- que les persones som bones i quan ho veiem tot corromput, ens hem d’esforçar per fer un món millor. Ja sé que queda molt utòpic dir-ho així perquè ens sembla que poca cosa hi podem fer. 

Però caldria, almenys, tenir una actitud més positiva i lluitar contra allò que sí que és negatiu. En fi, com diu l’estimat Llach, malgrat la boira, cal caminar.

FA UN SOL QUE BADA LES PEDRES

O sigui que queda clar que fa un sol molt fort.

M’ha fet gràcia perquè comentant aquesta dita, la persona amb qui parlava, em va dir que no l’entenia perquè només coneixia el verb “Badar” com a sinònim de “distreure’s, estar sense fer res, estar encantat”. No badis!, podria ser l’exemple.

En canvi, aquí badar vol dir que el sol és tan fort que obre o desclou les pedres. Tan potent és que pot fer trontollar l’estructura d’una  pedra.

Evidentment que és una exageració, però funciona. Si el sol és tan fort que pot esquerdar una pedra, vol dir que la calor que fa ha de ser molt i molt forta.

He trobat que a Eivissa d’aquesta expressió en diuen: Fa un sol que bada pinyetes. És molt bonica i clara: la fortalesa del sol fa sortir els pinyons de les pinyes. O això és el que jo entenc.

ESTAR AMB L'AI AL COR

Quan algú està amb l’ai al cor vol dir que es troba en un estat d’emoció extrema, que està expectant per algun fet que està a punt d’arribar.Quasi sempre en sentit negatiu, és a dir, estar amb la por o la temença d’allò que pugui passar.

M’agrada l’expressió perquè dóna al cor la facultat de sentir dolor i por quan sabem que és al cervell on es deuen congriar aquestes emocions.

També m’agrada l’ai. El fem servir sempre en repetició i en sentit positiu o negatiu. Ai ai ai que vindrà el llop.... o bé Ai ai ai a veure què hi haurà dins d’aquest regal?...

Però tornem a l’ai al cor que també vindria ser com estar amb el cor encongit.

Posaré un exemple perquè s’entengui millor: El dia 8 d’agost, quan el President Puigdemont va venir a Barcelona, molts de nosaltres estàvem amb l’ai al cor. 

MALAGUANYADA LA BOMBA QUE VAGA!

Ja em pensava que aquesta expressió no la trobaria documentada i així ha estat. Però, com a mínim, conec una altra persona que també la diu, el meu amic Joan.

No em negareu que és una de les pitjors expressions per desitjar un  mal (i gros!) a algú.

Suposo que ja s’entén però l’explico una mica per als que no la coneixeu:

Malaguanyada: quina llàstima!

La bomba: les que exploten i no pas les de menjar! 

Que vaga: que va d’un lloc a l’altre sense un destí concret.

Llavors el seu sentit és que ens lamentem del fet que, havent-hi una bomba que encara no ha caigut ni ha explotat, quina llàstima que no t’hagi matat o ferit a tu (a qui desitjo molt de mal)! 

DIT I FET I DAT I BENEÏT

Començaré per DIT I FET:

El seu significat és immediatament, sense dilació. Fem servir aquesta expressió per indicar que una cosa s’ha fet amb gran rapidesa poc després d’haver-ho pensat.

Posaré un exemple que sempre va bé. Vam decidir que aniríem al Tirol i, dit i fet, al cap d’una estona ja teníem els vols, els hotels i les entrades pels remuntadors!

D’altra banda el DAT I BENEÏT que no té res a veure amb l’altra dita, només el fet que totes dues tenen dos participis units per la conjunció i.  Doncs aquesta segona frase significa que tot ja està decidit, que està acabat i que ja no es pot modificar. L’exemple podria ser:

Ningú no es va voler presentar a l’oposició perquè tothom ja sabia que tot estava dat i beneït i que la plaça vacant seria per a la cunyada del director.

Doncs mira, fet i fet, és a dir al capdevall, ja les tenim les TRES comentades!

FET I DEIXAT ESTAR

Aquesta frase s’entén força i tant es pot referir a les persones com a les coses. No sé si encara es diu molt però tinc la impressió que fa temps que ja no la sento.

Si es refereix a una persona vol dir que és algú desmanegat, desordenat o desorganitzat. En Peret està fet i deixat estar. No es cuida gens i té una casa on quasi no s'hi pot entrar.

M’agrada això de fet i deixat estar perquè implica que, en tot procés, hi ha una construcció però que, un cop acabada, no es pot deixar del tot sinó que s’hi ha de seguir treballant.

Si la dita es refereix a una cosa es veu clar què vol dir. Aquest treball de Grau està fet i deixat estar. És a dir, no té la qualitat dels treballs que es revisen una i altra vegada fins que es poden considerar ben acabats.

També he trobat que d’una persona feta i deixada estar, també en podem dir que no està bé del cap, que és curta de gambals, que li falta un bull o que li falta una patata pel quilo. Totes serien força políticament incorrectes avui en dia.  

PARAULES DEL DR. JACOB QUE SI TU NO LES ENTENS, JO TAMPOC!

Aquesta frase me la va dir l’altre dia el meu germà Miquel i em va sorprendre molt perquè feia més de 60 anys que no la sentia.

Ara tinc un dubte i demano a la gent que va conèixer el Dr. Jacob, si havien sentit a dir mai aquesta dita d’avui. És per descartar que no ens l’haguéssim inventat a casa -que tot podria ser-.

Vaig fer una mica de recerca i, efectivament, el Dr. Jacob va ser un metge que va néixer i morir a Reus. El seu nom complet era Joan Jacob Navàs (1900-1960).

Era metge de medicina general i també pediatre. Va ser molt estimat per la ciutat pels seus valors humanistes.

Era una època en què les poques vegades que havíem d’anar al metge, s’havia de fer en pla privat ja que encara no devia existir ni la Seguretat Social ni molt menys el Servei Català de Salut. O si existia estava encara en un estat molt precari.

Recordo molts noms de metges d’aquell temps: Dr. Jacob, Dr. Frias, Dr. Bernat, Dr. Gomis, Dr. Aiguader...i tants d’altres.

Tots sabem que el que era típic dels metges era la seva escriptura, tan estranya i enrevessada  que només l’entenien els farmacèutics!.

La dita aquesta va molt més enllà: no sols no entenien els metges per escrit sinó que tampoc les seves paraules eren clares per a la gent de l’època. Era normal perquè hi havia molts tabús en medicina i la gent no tenia Google per consultar qualsevol cosa que el metge els digués.

BRANDAR

Amb questa paraula tan bonica m’he endut una sorpresa.

Jo em pensava que brandar volia dir estar en moviment, bellugar-se, funcionar... i l’he buscat al diccionari i es veu que no.

Diu que brandar és portar a la mà una espasa o una altra arma i moure-la amenaçadorament. D’acord, ja que aquest sentit també em sona força: Brandà l’espasa i tots els enemics fugiren corrent.

Però el brandar del qual jo vull parlar -i que està quasi perdut- té a veure amb  els meus records com un sinònim de tenir moviment i activitat. Si en fa d’anys que no sento aquesta paraula en aquest sentit! Poso un exemple:

-I ta germana, encara branda?

-Sí, sí, surt cada dia una estona amb el caminador fins que es cansa.

És una mica com si fos una persona o un objecte al que no li queda gaire energia però encara “va brandant”.

Si es tracta d’un objecte dèiem: Aquest rellotge ja no branda. S’ha quedat aturat i espatllat definitivament.

He trobat un altre verb que s’hi assembla: brandir i té aquest sentit de moure’s, bellugar o batzegar però no és el mateix perquè si fos així, diríem: aquesta impressora ja no brandeix i és clar que això jo no ho he dit ni ho sentit mai!.

I avui en dia entenem brand com un anglicisme que vol dir marca o nom comercial i el substantiu branding que seria la gestió d’aquests productes.

Deixem d'emprar una paraula ben nostrana i n'agafem una de similar però que és un anglicisme. Com diuen al Etfelicitofill d’Instagram: Està tot perdut!!  Sort en tenim del mot brandada que, efectivament, vol dir aplicar al bacallà esmicolat un moviment ràpid i de vaivé que el deixarà molt i molt bo.

APLEC BAIX CAMP: TROBEM-NOS-HI!

Aquest era el lema de l’Aplec Baix Camp als començaments dels anys 70 del segle passat. Ens feia gràcia la combinació de pronoms febles en una època en què tots els dèiem bé oralment però no pas tant per escrit.

Pels qui no heu anat mai a l’Aplec Baix Camp de Reus, us faig saber que aquest any, el 22 de setembre, serà la 58ena edició.

Cinquanta-vuit anys seguits de preparació: tràmits i tasques de coordinació fetes per algunes de les mateixes persones que el van començar, amb noves incorporacions -evidentment- i també amb algunes persones que, malauradament, ens han deixat massa joves.

Jo hi vaig ser activament en la preparació des del segon o tercer any (1969). Era membre de la Colla Sardanista Rosa de Reus, l’entitat que l’organitzava i l’organitza des de fa tants anys. Quan a l’any 1975 vaig anar a viure a Barcelona, vaig deixar de participar en cos i ànima en la seva preparació però sempre hi he anat el dia de la seva celebració. Com sempre, hi ha una excepció i és l’any 1981 ja que el meu fill Daniel va néixer el dia 17 de setembre i jo encara era a l’hospital.

La gent de la Colla és una gent fabulosa que, tot i que van començar amb 20 anys i ara ja van pels 60, 70 o més, encara continuen amb la mateixa il·lusió. Van començar de solters i ara molts d’ells ja són avis! Jo sempre els dic que no entenc com no es cansen però ells sempre endavant: reunions cada setmana, paperassa, permisos, llogar cobles, demanar ajuts, infraestructura... i tantes i tantes coses. Suposo que ja els és una manera de viure i per res renunciarien a les trobades de dinars de la Colla, sopars de la Colla, sortides de la Colla...

Avui no he comentat cap expressió o frase feta perquè trobo que aquesta d’:

APLEC BAIX CAMP: TROBEM-NOS-HI!

ja fa el fet! I si sou per Reus, el 22 de setembre, ens hi trobarem, si Déu vol!

ACABAT DE DIR, ACABAT D'OFERIR

Tot i que entenem totes les paraules d’aquesta dita, no sé si entenem el significat en el seu conjunt. També és de les que crec que ja s’han perdut del tot.

Al buscar-ne referències he vist que fins i tot hi ha un llibre que porta aquesta dita per títol. És d’un autor que es diu Joaquín Recasens i que també va escriure un altre llibre que es diu Tal com raja. Queda clar que a aquest autor li agraden les frases fetes.

La dita d’avui va dirigida a aquelles persones que no recorden o que fàcilment obliden allò que ha passat. Per exemple: No et refiïs que me’n recordi, ja saps que jo, acabat de dir, acabat d’oferir.

Em costa més d’entendre la relació del verb oferir en la dita. Potser -i segons una de les explicacions que he trobat- té el sentit de fer promesa d’un oferiment i després no complir-lo mai més. Diu la definició en aquest cas: Oferiment fet per compliment, que ja se sap que no es complirà. Oferim una cosa de paraula però amb el convenciment que no caldrà fer-ho. Ens oferim i després ens n’oblidem. Potser sí que la cosa va per aquí.