Cada país, cada comarca, cada poble té els seus costums i fan les coses d’una determinada manera que no té perquè ser la mateixa que la del poble veí, la comarca veïna o el país del costat.
Això és el que vol dir aquesta dita i, en aquest
cas, guerra no té pas cap connotació bèl·lica sinó que vindria a voler
dir: costum, tarannà, manera de fer...
També es pot referir aquest refrany a la casa de
cadascú on els costums i la manera de fer poden ser diferents que els de
la casa dels veïns. La mare deia que Cada casa és un món i és ben
veritat. Fins i tot els nostres millors amics poden fer les coses d’una manera
molt diferent de com les fem nosaltres: criança dels fills, economia,
prioritats...és a dir la guerra de cada terra és
diferent de la nostra guerra.
Però sempre des d’un pacifisme total!
L'havia sentit però Isabel més això de cada casa és un món. Trobo que és actual i jo el dic encara.
ResponEliminaJo també encara la faig servir força!
EliminaEn podem trobar mil exemples: Reus i Tarragona, Terrassa i Sabadell, el Barça i el Madrid...
ResponEliminaAlforja i les Borges!
Elimina