Qui perd els orígens perd la identitat que diria el nostre Raimon. I té tota la raó. Marxem (o fugim) del lloc on hem nascut, on hem crescut i hem anat a conèixer altres llocs propers o llunyans però sempre ens raca de tornar al lloc de sortida encara que hagi passat molt de temps.
Representa que allà és casa, fins i tot quan ja
no hi ha ni casa ni la gent que hi havia en altres temps. Casa en
el sentit d’inici, de començament.
En el meu cas, no vaig fugir pas de Reus, només marxar i hi
hem tornat amb molta freqüència perquè
allà hi ha la família, els amics i els records.
És casa tot i que allà només hi vaig viure 24 anys
i, en canvi, en porto quasi 50 a Barcelona. Però els records són
intensos i, de fet, m’inspiren moltes d’aquestes dites ja que les relaciono amb
converses familiars d’altres temps.
Com a casa no hi ha res....Joan
ResponEliminaI no hi trobes cap defecte on d'altres n'hi veuen. És casa!
EliminaI tant ! Joan
ResponEliminaA mi em passa lo mateix. Fa molts més anys que visc a Barcelona que el que vaig viure a Reus, però.... Reus és CASA meva.
ResponEliminaSí sí! És això mateix. Sembla mentida que els pocs anys que hi vam passar ens donin tants records.
Elimina24 anys a Reus i 50 a Barcelona: i els records de Reus són molt més intensos.
ResponEliminaDeu ser qüestió de l'edat!
Elimina