M’agrada aquesta dita que també està relacionada amb el món de la pagesia.
El sentit que té seria quan es veu difícil de
convèncer algú a fer allò que no vol o allò que no li ve de gust. Abans, a
pagès, s'utilitzaven molt els ases o rucs, sobretot per traginar, i era força
habitual, en dur-los a beure, xiular suaument per induir-los a ficar el morro a
la pica o abeurador. Però una de les característiques de l'animal és la seva
tossuderia. Si no vol caminar, o no vol recular, o es resisteix a beure, és ben
difícil d'aconseguir-ho. Això és el que reflecteix la frase feta.
Acabaré com sempre amb un exemple de situació:
El pare li havia promès un regal si
aprovava totes les assignatures però ja pots xiular si l’ase no vol beure.
Queda clar que l’ase és el fill i no
voler beure seria no estudiar prou com per aprovar.
Aquesta encara se sent!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaSí, almenys de Barcelona per avall (pel que m'han dit!)
EliminaHe, he. He viscut en primera mà la tossuderia de l'ase. No en sentit figurat ( no em refereixo a nen/ase). Qua l'ase no va voler seguir....
ResponEliminaM'agrada aquesta dita. Jo sempre anava a la meva i el pare li deia això a la mare referir-se a mi.
I això que, almenys les nenes, crèiem bastant!!
EliminaRecordo molt bé, de petit, a l'estiu, de vacances a Alforja, a la tarda els rucs arribaven del tros i els portaven a l'abeurador. El pagès al costat, xiulava mentre l'ase bevia.
ResponEliminaQuins records...
Jo de les "vacances" a Alforja (no ho eren pas de vacances! hi anàvem a plegar vellanes!) recordo anar a la font amb dues ferrades a buscar aigua!. No teníem aigua corrent!!!
Elimina