Tot i que he trobat una referència a aquesta
dita, em sembla que ja no la diu quasi ningú. I mireu que és clara i s’entén
molt i molt bé.
Volem envellir, i tant que sí! Però sempre que
tinguem el cap clar, que no desvariegem... en fi, que tinguem coneixement
en el sentit de continuar tenint consciència de tot allò que ens és proper o
llunyà.
I això ho preferim a viure perquè sense aquesta
plena consciència, preferiríem ja morir. I he de dir que hi estic absolutament d’acord.
Potser perquè viure sense ser-hi del tot,
podríem dir que ja no és vida.
Ja sé que no el podem pas triar el nostre procés
d’envelliment, però m’agradaria que, encara que sabem que serà difícil mantenir
una bona condició física, almenys que puguem mantenir la mental.
Cert del tot!
ResponEliminaNo l'havia sentit a dir mai aquesta, però sí, és ben certa.
ResponEliminaI que quan ens arribi el moment que sigui una hora ben curta !
ResponEliminaUna hora ben curta però que tinguem temps de tot!!
EliminaÉs tracta de fer el TESTAMENT VITAL i esperar que tot vagi bé.
ResponEliminaMolt bé potser tampoc hi anirà. A la llarga s’acaba malament.
ResponElimina