AGAFAR CONFESSATS I AGAFAR AMB ELS PIXATS AL VENTRE

Dèiem i potser encara ho diem bastant: Que Déu ens agafi confessats! I fem servir aquesta expressió quan preveiem un possible problema o davant d’una expectativa negativa. Per exemple, Si guanya tal o qual partit polític, que Déu ens agafi confessats perquè no anirem de cap manera.

En canvi, no té res a veure amb una altra expressió amb el verb agafar: Agafar amb els pixats al ventre que vol dir enxampar, trobar desprevingut  i la fem servir -encara que no sigui gaire elegant- quan estem atrapats en una situació en què és difícil de sortir-ne amb cert èxit. Em va dir que vindria la setmana que ve però es va presentar ahir, sense avisar, i em va trobar amb els pixats al ventre.

I tot i que siguin dues dites diferents em fa gràcia de constatar que tenen un punt en comú. I és que hi ha una paraula -escatologia- que té dos sentits i que no he entès mai per què no buscaven una paraula distinta ja que els dos sentits no tenen res a veure.

Escatologia és la part de la Teologia que tracta de les coses darreres o finals de l’home o del món, com la mort, la resurrecció, el judici final. (confessar-se abans de morir).

I d’altra banda, l’escatologia és també l’estudi dels excrements.

Doncs m’invento jo la relació ja que volem que Déu ens agafi confessats a l’hora de la mort i que cap problema ens agafi amb els pixats (o altres tipus d’excrements) al ventre. Tot és escatologia pura!