Aquest adjectiu me l’ha recordat la meva cunyada Anna M i em diu que, al seu entorn familiar més proper, encara és molt viu. A mi em sona de quan era molt, molt petita però ja l’he perdut i per això el vull recuperar.
Culivat vindria a ser sinònim d’arrupit. Quan estàvem en un lloc petit i feia molt de fred (quan érem petits, en feia molt de fred!), doncs anava bé d’estar-nos ben culivadets per així no perdre gens d’escalfor. O quan viatjàvem en aquell biscuter que era com una capsa de mistos i ens hi encabíem 5 persones doncs estàvem ben culivats perquè si no, no hi havia manera de cabre-hi!
Hola, doncs està documentat al Diccionari Català-Valencià-Balear: Abrigar bé dins el llit o jaç (Camp de Tarragona). S'usa principalment com a reflexiu.
ResponEliminaDerivat de caliu, en el sentit d'escalfar.
El DIEC, com que és més restrictiu, no ho recull.
No m'és desconegut, però crec que no l'he fet servir mai.
Jo ja no el dic però sí que el deia!!
EliminaMoltes gràcies!
ResponEliminaSii aquest culivat també l'utilitzàvem en el sentit que tu dius. És veritat que ja no el fem servir,l'hauríem de recuperar!!
ResponEliminaI tant! És bonic!!
EliminaCulivar. Faig servir el verb normalment. 'Un indigent culivat a la porta de casa'. Vaig fer servir el verb en un poema:
ResponElimina«Et distreu, de sobte, un xim-xim de fang,
i al terrat hi tens la roba estesa,
amb un peu rosegat, la falda buida,
braços i cames sense fil,
et culives sota l’atzavara florida,
esdevinguda pròleg.»
Poema preciós!!
Elimina