FER-NE CINC CÈNTIMS

Aquesta dita també és antiga. Els cinc cèntims eren de pesseta i no pas d’euro quan sentia dir aquesta frase.

Jo diria que encara es conserva el sentit. Vol dir que em facis un resum d’una cosa que tu saps i jo no.

Anem a l’exemple:

Com que no podré venir a la reunió de veïns, ja me’n faràs cinc cèntims (del que heu parlat) quan ens veiem.

He trobat que aquest resum (aquests cinc cèntims) es diu així perquè no cal que ho expliquis tot detalladament, només cinc cèntims, és a dir, amb una vintena part dels detalls, ja n’hi hauria prou.

Diria que encara molta gent la diu i l’entén. Però els joves (ja no diguem els petits!) ja no la fan servir.

D’aquestes frases setmanals jo només us en faig cinc cèntims perquè cadascuna té un origen i una explicació.

ACABAR COM LA COMÈDIA DE FALSET

Ja fa un temps que vaig comentar Acabar com el Rosari de l’aurora, concretament el 25 de juny de l’any passat. Vèiem llavors que era un acte religiós que acabava malament: potser els participants a l’oració es barallaven a cops de creu! Vés a saber!

Avui en canvi, parlo d’una comèdia, un fet cultural i no pas religiós però exactament amb el mateix sentit. Si alguna cosa acaba com la comèdia de Falset, vol dir que acaba malament, que no s’acaba de cap manera. De nou, vull buscar què devia passar a Falset, quina era la comèdia i com va acabar. A veure si ho puc trobar.

Acabar com la comèdia de Falset és una expressió popular pròpia del Camp de Tarragona, que significa acabar un esdeveniment, reunió o controvèrsia molt malament, enmig del caos, baralles o violència. Sovint fa referència a discussions que deriven en «mastegots» (cops) o pedrades. 

Es creu que fa referència a una representació d'artistes ambulants a Falset que va acabar en una batalla campal entre el públic i els comediants.

També he trobat que els artistes ambulants ho feien tan malament que, en acabar la representació, els vilatans no només no els van donar diners quan passaven la gorra per cobrar la voluntat, sinó que els van posar pedres i tot degut al seu enuig amb la mala actuació dels actors.

PAGANT SANT PERE CANTA

Queda clar i molt què vol dir aquesta dita. Els diners ho poden tot i més,  fins i tot aconseguir la influència dels sants! I no d’un sant qualsevol sinó del mateix Sant Pere, que és considerat com el guardià de les portes del Cel.

Hi ha el magnífic poema ELOGI DELS DINERS d’Anselm Turmeda (segles XIV-XV) musicat i cantat pel Raimon i no me’n puc estar de copiar-vos-el sencer perquè és tan vigent com si fos escrit la setmana passada:

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.

Queda clar que amb diners ho pots comprar tot. El poema fa un atac a l’església: es venen butlles, indulgències, favors...tot a canvi de diners.

Per cert, una bona notícia! Parlant de Peres, aquesta setmana ha nascut el meu renebot número 16 i es dirà Pere. Feia molts anys que no n’hi havia cap a la família. L’últim devia ser el meu padrí-tiet Pere Sarobé, fill de Riudoms.

BENVINGUT PERE!!

PIXAR FORA DE TEST

Em penso que aquesta frase feta s’entén força sense explicar gaire més. Sempre que els més joves no es pensin que test no és pas un examen sinó un orinal, un recipient, un vàter...

La frase vol dir que algú respon sense solta ni volta, de manera que no correspon al que s’estava dient.  A la reunió de veïns, el Manel ha pixat fora de test, tot el que deia no tenia res a veure amb el que s’estava parlant.

Sempre hem de fer pix al lloc adequat i no pas als voltants...És curiós que algú que diu una tonteria i que, per tant, pixa fora de test, pot ser molt bé que el que digui sigui una gran cagada i  així ja  tindríem tot el lot sencer!

Avui aquest post m’ha quedat molt escatològic! Perdó! Però com em va dir l'altre dia la meva néta:  Doncs així és la vida!

ARRIBAR I MOLDRE

Una altra dita que prové del món de la pagesia com tantes i tantes d’altres que hem comentat.

Els pagesos portaven el gra a moldre al molí que, en molts casos, era comunitari. I si hi havia molta gent al seu davant doncs s’havien d’esperar. Però per fortuna alguna vegada no calia esperar que els toqués el torn ja que just en el  moment que arribaven ja podien moldre tot el gra que portaven.

Doncs si diem aquesta  expressió d’arribar i moldre voldrà dir que hem obtingut o executat alguna cosa amb una rapidesa sorprenent.

Per exemple:Ens pensàvem que això de renovar-nos tots els carnets seria llarg i entretingut però, per sort, va ser arribar i moldre!

FORA DE LA VISTA, FORA DEL PENSAMENT

Aquesta dita s’entén força. Vol dir que quan una cosa no la veus o no la tens a prop, ja no et fa patir.

M’encanta l’equivalent que diuen en castellà: Ojos que no ven, corazón que no siente.  Ulls i cor es complementen per a no patir o fer patir.

Jo la faig servir també en un altre sentit i més sovint que no pas en el que he dit abans, perquè jo crec que encara que no vegis una cosa o una persona, et pot fer patir igual. 

El sentit en què la dic jo és el contrari de procrastinar, Sabem que si procrastinem,  deixem de fer les coses que hauríem de fer per a més endavant, ja sigui perquè ens fa mandra, perquè ho volem retardar o aparcar en el sentit de deixar-ho pendent. Etimològicament vindria del llatí  pro (a favor de) i cras (demà). Doncs jo faig  el contrari de deixar les coses per a demà, és a dir, si una cosa s’ha de fer, per molta mandra que em faci, doncs la faig perquè així d’aquesta manera: fora de la vista, fora del pensament.

Podríem dir que soc antiprocrastinadora!

DE QUIN PA FAS ROSEGONS?

He de dir que aquesta frase feta jo no l’he dita mai però sí que l’he sentida. Hi havia una cançó de la Guillermina Motta de fa molt de temps que es deia La Fornereta de la Ronda on s’expliquen els amors i desamors d’una noia venedora de pa. Hi ha una estrofa que explica que hi ha un “ricatxo” que la volia per a ell però ella li va dir que no es fes il·lusions i l’home ofès li diu:

Fornereta, de quin pa fas rosegons?

La frase vol dir que algú menysprea una cosa valuosa o digna d’estimació. És complicada d’explicar perquè no sé si el jovent sap què és un rosegó de pa. Vol dir un tros de pa sec.

En definitiva seria -em penso- que menysprees el pa, una cosa ben valuosa i prefereixes els rosegons. Però al no fer-la servir jo, no sé si és ben bé el sentit que té,

NO SE'T SENT DEL COLL DE LA CAMISA

Jo aquesta la dic tal qual: No se’t sent del coll de la camisa i el sentit seria que parles tan i tan fluix que el teu so només arriba fins al teu coll de la teva camisa. Per tant, no et sento.

Quan he buscat la dita, l’he trobat una mica diferent: NO SENTIR-LO NI EL COLL DE LA CAMISA. És més o menys el mateix però aquí personifiquem el coll i diem que ni el coll de la camisa que està tan a prop de la boca, no et sent.

Tot i ser una mica diferents el sentit és el mateix: Crides poc i no se’t sent (portis camisa o suèter!).

I aprofito ja que parlem de camises per comentar Aixecar la camisa que com ja deveu saber vol dir enredar amb nocturnitat i traïdoria. 

SI VOLS ESTAR BEN CASAT, PORTA LA DONA A MONTSERRAT (O NO!!!)

Doncs de Montserrat, res de res, vam anar a l’ermita de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp. Igual com hi vam anar fa 50 anys pel casament i com hi vam tornar fa 25 anys per les bodes de plata. I no m’hi va portar l’home, hi vam anar tos dos! Aquesta frase feta queda molt antiga!!! Però això és un altre tema.

La celebració a l’ermita va anar molt bé amb tot de família i amics col·laborant a la festa i amb moltes sorpreses. Va ser un dia bonic, especial i que recordarem sempre. Ens va beneir Mossèn Vicenç al començament de l’acte.

Un concert amb la neboda Carol d’organitzadora (gràcies bonica!) amb música interpretada per nebots i renebots: tota una colla!, cançons més intimistes amb guitarristes i solistes vocals: Els vells amants interpretada per la Carol i el Daniel a la guitarra i el fado Meu Amor amb el fillol Aleix i la seva parella Sara. Tot preciós.

Van parlar fills i fillols, germans i presentadors (gràcies Coral i Joan) I van cantar tots plegats i després d’assajar en la distància la meravellosa cançó Le métèque de Georges Moustaki.

I per acabar encara més sorpreses, cant conjunt del Virolai  i al sortir a la plaça de l’ermita vam tenir sardanes a càrrec de l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa. 

Al restaurant, va ser també molt agradable i bonic i vam poder gaudir del vers de Nadal (a dalt de la cadira!) del Xavi Grasset i vam veure una projecció de fotografies preparades pel nebot-fillol Marc on ens veiem el Lluís M i jo des que érem petits!

En fi, emocionats és poc per tanta estimació i companyonia.

GRÀCIES, GRÀCIES A TOTHOM!!!