NO MIRAR PRIM

Aquesta frase no té res a veure amb el General Prim que veiem a la fotografia, qui, per cert, també era de Reus! 

Aquesta expressió tant la podem dir en afirmativa: MIRAR PRIM tot i que jo l’empro més en negatiu: NO MIRAR PRIM o SENSE MIRAR PRIM.

Si la considerem en el primer cas, voldria dir: ser escrupolós, primmirat, ser exigent, ser llepafils: La Mireia està acostumada a mirar prim en les seves despeses. Sempre calcula d’antuvi tot el que es pot gastar i mai no vol allargar més el braç que la màniga.

I si la diem en negatiu voldria dir ser atrevit, agosarat, tenir barra, tenir més cara que esquena tot i que jo l’entenc com a ser generós en les despeses i, sobreretot, tirar la casa per la finestra, si l'ocasió s'ho val.

Per les seves noces d’or van fer una festa sense mirar prim. Amb parents, amics i coneguts. Tot un luxe!

 

APROFITO AQUEST ÚLTIM POST DE L’ANY PER DESITJAR-VOS UN MILLOR 2025!

TENIR LA MÀ FORADADA

Diem aquesta dita de la persona que malgasta els diners i, en conseqüència, no en té mai ni cinc!.

Tindria el mateix sentit de tenir la butxaca foradada.

El Robert té la mà foradada, arriba a meitat de mes i ja s’ha polit tot el sou!

Normalment l’apliquem a gent amb recursos normals o escassos perquè als rics més aviat els diem que no han sabut invertir prou bé!

Hi ha moltes dites relacionades amb la mà:

Tenir la mà trencada: tenir molta traça en una cosa: La Vanessa hi té la mà trencada quan fa mitja.

Tenir per la mà: més o menys el mateix sentit. Ens ha costat d’aprendre-ho però ara ja ho tenim per la mà

Tenir la mà blana:  Ser indulgent amb algú.

Tenir el cor a la mà: Ser sincer.

I APROFITO PER DESITJAR-VOS UNES BONES FESTES!!

UNA DE FREDA I UNA DE CALENTA

La frase indica un comportament irregular, que de vegades és positiu i de vegades negatiu.

La diem per referir-nos a algú que un dia fa una cosa i l’endemà la contrària.

De la Paquita no te’n pots fiar, te’n fa una de freda i una de calenta. Avui et fa bona cara i l’endemà et passa pel costat sense dir-te res!

És una expressió molt ben documentada i arreu on l’he buscada, la donen sempre com a sinònima de la frase feta castellana: una de cal y otra de arena. I de fet, sí que vol dir el mateix però és curiós que en una llengua parlem de temperatures i en l’altra de materials de construcció.

Si en una galleda hi posem la meitat d’aigua freda i la meitat d’aigua calenta, tindrem una galleda d’aigua temperada però si barregem calç i arena tindrem argamassa. Res a veure!

QUI NO TÉ UN ALL, TÉ UNA CEBA

N’hi ha moltes de les nostres dites que estan relacionades amb el menjar. Suposo que és per allò de tenir-lo en el pensament de manera constant ja que el menjar és la cosa més bàsica que ens fa falta.

Fa uns mesos ja vaig comentar algunes frases relacionades amb el pa (no tenir un pa a la post, més llarg que un dia sense pa..)

Avui, tot i que la dita parla d’alls i de cebes, no té res a veure amb els aliments.

Diem aquesta expressió quan fem palès que qui no té algun problema de salut, en té un altre o que qui no té una preocupació en té una altra.

Jo l’he sentida majoritàriament aplicada a problemes de salut:

En Ramon quan no es queixa del ronyó, se li complica el genoll. En aquestes edats, qui no té un all, té una ceba.

Ara, a la meva edat, entenc molt bé aquesta dita perquè és molt i molt certa. Hi ha dies que et fa mal l’esquena, d’altres les cervicals, d’altres alguna que altra hèrnia.. O sigui que alls i cebes per tot arreu. Sort encara que diuen que els alls i les cebes són bons per a la salut. O sigui que queixem-nos, però poquet!

LES CABRES PELS SEUS PECATS PORTEN ELS GENOLLS PELATS

No es parla gaire avui dia de pecats però ja s’entén que són accions mal fetes.

El sentit que té la frase és que si som imprudents, en patirem les conseqüències.

Diu que si les cabres veuen un bri d’herba en un lloc poc accessible, no dubtaran pas a enfilar-se muntanya amunt encara que es pelin els genolls i perillin de caure. Pobres cabres! Sempre se les carreguen! Estàs com una cabra! Ets una cabra boja!

Això dels pantalons curts i genolls pelats ja ho canten Els Pets en una cançó. I quanta raó que tenen perquè sabem que la segona part de la frase és conseqüència de la primera.

Abans, quan els de la meva generació érem petits, no hi havia pas xandalls i els nens (no pas les nenes!) anaven en pantalons curts fins que tenien 14 anys, edat que coincidia, en molts casos,  amb l'entrada al món laboral. I això passava hivern i estiu! Per tant, els genolls no estaven tan ben protegits i els genolls pelats eren més visibles que no pas ara.

Quant a les nenes, sempre en faldilles i vestits. Em penso que quan tenia 14 o 15 anys van sortir els primers pantalons per a noia. Suposo que a l'estranger ja en duien les dones de pantalons, però aquí era tot un altre món. Algunes de les nostres mares -la meva, per exemple- va morir sense haver portat mai uns pantalons...ni de pijama!