NO N'HI HA UN PAM DE NET!

Aquesta dita vol dir que està tot corromput, embolicat, confús i ple d’irregularitats.

Un pam és ben poca cosa comparat amb un departament, un partit polític, una empresa, un govern... però segons aquesta frase  no hi podríem trobar en tots aquests estaments ni una mica de netedat -honradesa- per molt que ens hi esforcéssim.

Com sempre, pot semblar exagerat perquè ja sabem que sempre hi ha de tot a tot arreu.

Jo vull pensar que hi ha empresaris justos i segur que n’hi ha. I polítics honrats i segur que també n’hi ha i fins i tot en conec. I vull pensar també -encara que em costi- que les persones som bones i quan ho veiem tot corromput, ens hem d’esforçar per fer un món millor. Ja sé que queda molt utòpic dir-ho així perquè ens sembla que poca cosa hi podem fer. 

Però caldria, almenys, tenir una actitud més positiva i lluitar contra allò que sí que és negatiu. En fi, com diu l’estimat Llach, malgrat la boira, cal caminar.

FA UN SOL QUE BADA LES PEDRES

O sigui que queda clar que fa un sol molt fort.

M’ha fet gràcia perquè comentant aquesta dita, la persona amb qui parlava, em va dir que no l’entenia perquè només coneixia el verb “Badar” com a sinònim de “distreure’s, estar sense fer res, estar encantat”. No badis!, podria ser l’exemple.

En canvi, aquí badar vol dir que el sol és tan fort que obre o desclou les pedres. Tan potent és que pot fer trontollar l’estructura d’una  pedra.

Evidentment que és una exageració, però funciona. Si el sol és tan fort que pot esquerdar una pedra, vol dir que la calor que fa ha de ser molt i molt forta.

He trobat que a Eivissa d’aquesta expressió en diuen: Fa un sol que bada pinyetes. És molt bonica i clara: la fortalesa del sol fa sortir els pinyons de les pinyes. O això és el que jo entenc.

ESTAR AMB L'AI AL COR

Quan algú està amb l’ai al cor vol dir que es troba en un estat d’emoció extrema, que està expectant per algun fet que està a punt d’arribar.Quasi sempre en sentit negatiu, és a dir, estar amb la por o la temença d’allò que pugui passar.

M’agrada l’expressió perquè dóna al cor la facultat de sentir dolor i por quan sabem que és al cervell on es deuen congriar aquestes emocions.

També m’agrada l’ai. El fem servir sempre en repetició i en sentit positiu o negatiu. Ai ai ai que vindrà el llop.... o bé Ai ai ai a veure què hi haurà dins d’aquest regal?...

Però tornem a l’ai al cor que també vindria ser com estar amb el cor encongit.

Posaré un exemple perquè s’entengui millor: El dia 8 d’agost, quan el President Puigdemont va venir a Barcelona, molts de nosaltres estàvem amb l’ai al cor. 

MALAGUANYADA LA BOMBA QUE VAGA!

Ja em pensava que aquesta expressió no la trobaria documentada i així ha estat. Però, com a mínim, conec una altra persona que també la diu, el meu amic Joan.

No em negareu que és una de les pitjors expressions per desitjar un  mal (i gros!) a algú.

Suposo que ja s’entén però l’explico una mica per als que no la coneixeu:

Malaguanyada: quina llàstima!

La bomba: les que exploten i no pas les de menjar! 

Que vaga: que va d’un lloc a l’altre sense un destí concret.

Llavors el seu sentit és que ens lamentem del fet que, havent-hi una bomba que encara no ha caigut ni ha explotat, quina llàstima que no t’hagi matat o ferit a tu (a qui desitjo molt de mal)!