DE QUIN PA FAS ROSEGONS?

He de dir que aquesta frase feta jo no l’he dita mai però sí que l’he sentida. Hi havia una cançó de la Guillermina Motta de fa molt de temps que es deia La Fornereta de la Ronda on s’expliquen els amors i desamors d’una noia venedora de pa. Hi ha una estrofa que explica que hi ha un “ricatxo” que la volia per a ell però ella li va dir que no es fes il·lusions i l’home ofès li diu:

Fornereta, de quin pa fas rosegons?

La frase vol dir que algú menysprea una cosa valuosa o digna d’estimació. És complicada d’explicar perquè no sé si el jovent sap què és un rosegó de pa. Vol dir un tros de pa sec.

En definitiva seria -em penso- que menysprees el pa, una cosa ben valuosa i prefereixes els rosegons. Però al no fer-la servir jo, no sé si és ben bé el sentit que té,

NO SE'T SENT DEL COLL DE LA CAMISA

Jo aquesta la dic tal qual: No se’t sent del coll de la camisa i el sentit seria que parles tan i tan fluix que el teu so només arriba fins al teu coll de la teva camisa. Per tant, no et sento.

Quan he buscat la dita, l’he trobat una mica diferent: NO SENTIR-LO NI EL COLL DE LA CAMISA. És més o menys el mateix però aquí personifiquem el coll i diem que ni el coll de la camisa que està tan a prop de la boca, no et sent.

Tot i ser una mica diferents el sentit és el mateix: Crides poc i no se’t sent (portis camisa o suèter!).

I aprofito ja que parlem de camises per comentar Aixecar la camisa que com ja deveu saber vol dir enredar amb nocturnitat i traïdoria. 

SI VOLS ESTAR BEN CASAT, PORTA LA DONA A MONTSERRAT (O NO!!!)

Doncs de Montserrat, res de res, vam anar a l’ermita de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp. Igual com hi vam anar fa 50 anys pel casament i com hi vam tornar fa 25 anys per les bodes de plata. I no m’hi va portar l’home, hi vam anar tos dos! Aquesta frase feta queda molt antiga!!! Però això és un altre tema.

La celebració a l’ermita va anar molt bé amb tot de família i amics col·laborant a la festa i amb moltes sorpreses. Va ser un dia bonic, especial i que recordarem sempre. Ens va beneir Mossèn Vicenç al començament de l’acte.

Un concert amb la neboda Carol d’organitzadora (gràcies bonica!) amb música interpretada per nebots i renebots: tota una colla!, cançons més intimistes amb guitarristes i solistes vocals: Els vells amants interpretada per la Carol i el Daniel a la guitarra i el fado Meu Amor amb el fillol Aleix i la seva parella Sara. Tot preciós.

Van parlar fills i fillols, germans i presentadors (gràcies Coral i Joan) I van cantar tots plegats i després d’assajar en la distància la meravellosa cançó Le métèque de Georges Moustaki.

I per acabar encara més sorpreses, cant conjunt del Virolai  i al sortir a la plaça de l’ermita vam tenir sardanes a càrrec de l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa. 

Al restaurant, va ser també molt agradable i bonic i vam poder gaudir del vers de Nadal (a dalt de la cadira!) del Xavi Grasset i vam veure una projecció de fotografies preparades pel nebot-fillol Marc on ens veiem el Lluís M i jo des que érem petits!

En fi, emocionats és poc per tanta estimació i companyonia.

GRÀCIES, GRÀCIES A TOTHOM!!!