Doncs si tot va bé, el proper dissabte 27 de desembre, farà 50 anys que ens vam casar, el Lluís M i jo!.
Hem volgut fer una festa per pur optimisme. Amb
74 anys que tenim, no sabem quants més aniversaris de casament celebrarem, esperem que en siguin molts.
I que n’han arribat a passar de coses en aquest mig segle!
Teníem 24 anys i el dictador acabava de morir. De fet, ens vam casar perquè als mestres i als alumnes ens van donar una setmana de festa (que no de dol) per la mort de Franco. I en aquesta setmana vam organitzar el casament per al mes següent.
El nostre primer fill Daniel, va néixer 5 anys i
9 mesos després del casament: 5 anys de carrera i 9 mesos d’embaràs! Sempre he
estat molt planificadora jo! I la nostra filla Eulàlia, va arribar 2 anys i
tres mesos més tard que son germà. I ara ja tenim dues nétes, l’Abril i la Jana
de 4 i quasi 2 anys que, com us podeu imaginar, són les més maques del món i
part de l’estranger.
Suposo que a tothom li passa però tinc la
sensació que han passat molt ràpid aquests anys, però d’altra banda, si miro
els àlbums de fotos d’aquells temps, són de fet això, àlbums d’època!.
En aquests 50 anys hi hagut de tot, molts més bons
moments que no pas de dolents i tinc la sort que els moments dolents no els
tinc tan presents i això sempre és un gran què.
Ens han deixat els familiars més propers i alguns
amics en aquest camí i, tot i que tenim bona salut (sense entrar en detalls, que
diria mon germà Miquel), és ara quan passa allò que deia el Capri: SOM GRANS! Doncs
sí i molt contents de ser-ho: grans, vells, majors... però mai de la tercera
edat que és una expressió que no m’agrada gens.
Ara només volem seguir com fins ara:
A poc a poc i bona lletra,
De mica en mica,
Anar fent,
Aquí caic i allà m’aixeco,
I qui dies passa anys empeny!
I sempre amb bona companyia!
MOLT BONES FESTES I BON ANY!! I FINS AL 2026, SI DÉU VOL!
