SENSE ENCOMANAR-SE NI A DÉU NI A SA MARE (NI AL DIABLE)

He trobat aquestes dues versions de la mateixa dita i amb el mateix significat: Fer una cosa, prendre una decisió, començar una aventura sense encomanar-se ni a Déu ni a sa Mare vol dir que no s’ha pensat prou el que es vol fer, que s’actua precipitadament i sense precaucions i no tenint en compte tot el que pot representar dur a terme una determinada acció.

Jo sempre he dit ...ni a Déu ni a sa Mare i entenc que aquesta Mare seria la Mare de Déu però també he trobat la versió de ...ni a Déu ni al diable la qual cosa seria una mica diferent ja que Déu i el diable són pols oposats.

I ara anem a comentar el verb encomanar. Aquí no té el sentit que la majoria de la gent jove pot entendre: Encomanar una pizza, per exemple, o encomanar una feina a algú. El sentir que té en aquesta dita és el de posar-se sota l’empara d’algú, sota la seva protecció i dipositant la confiança en el seu ajut.

Entenem molt bé què vol dir aquesta accepció si recordem la cançó del 

Rossinyol que vas a França:

Rossinyol, que vas a França, rossinyol,

Encomana’m a la mare, rossinyol,

D’un bell boscatge, rossinyol, d’un vol...