Avui en lloc de comentar frases, parlaré d’algunes paraules que les deien a casa tot i que algunes sí que les he trobat al diccionari.
Començaré per les TRIENQUES. No l’he trobada enlloc
aquesta paraula i, com sempre, potser no l’he buscat prou. Per tant, dedueixo
que només la dèiem a casa quan era petita. I què deuen ser les trienques? doncs LES MANS. Fa molts anys que no la
dic però encara la recordo.
EN SEC Aquesta sí que l’he trobada! Vol dir sobtadament, sense comptar-hi, de cop i volta. Aquí a Barcelona no es diu, però al Baix Camp, Tarragonès, Priorat... crec que encara és ben viva. Per exemple: El cotxe del davant s’ha aturat en sec i no hem pogut frenar a temps.
AUBENCA: D’aquesta paraula no sé ben bé què dir-ne perquè al diccionari la donen com a sinònim de fèrtil: En aquell tros de terra aubenc, hi plantarem els naps a veure si hi creixen.
Però en canvi, el sentit que li donava jo era el d’una
persona molt parada, encantada, de poques llums... La Pepa és molt
aubenca, no ens entén massa quan li expliquem les coses.
CRUSPIR: Menjar de manera ràpida i amb gana: La Jana s’ho ha cruspit tot en un tres i no res.
XIPOLLER: no l’he trobada exactament però he trobat xipoll i xipollar. Vol dir agitar la superfície de l’aigua fent que esquitxi. Jo deia xipoller, n’estic segura tot i que no sigui al diccionari! (tampoc hi ha “tiet”!). Fer xipoller és el que fan els nens quan troben un bassal d’aigua i s’esquitxen i mullen amb delit!.
I per acabar tenim XUMERRI que tampoc no l’he trobada però sí que hi ha xumar en el sentir de beure. El xumerri per a mi eren les begudes alcohòliques, en general. A la festa hi havia molt de xumerri i molt de menjar.
Bon diaa, gràcies Neus per difondre aquestes paraules..
ResponEliminaTrienques, jo no l'havia sentida mai mai. Les altres, sii en el sentit que tu dius exactament. Sóc del Baix Camp.
"Trienques" ja sabia que seria difícil de trobar algú que la conegui perquè crec que era da collita pròpia. Gràcies a tu per llegir-me.
EliminaEn sec, cruspir i xumerri em són ben vives. En sec encara la faig servir (influència del meu baix Camp).
ResponEliminaXipoller... crec que dèiem xipollejar.
Jo em vaig adonar que a Bacelona no la deien (en sec) quan la persona amb qui parlava em va dir: en sec vol dir sense mullar?
EliminaGràcies, Neus. Que bé que ho expliques. Les paraules que comentes avui les tinc ben vives totes, tret de *trienques i *aubenques.
ResponEliminaTrienc/trienca ' deu venir de 'triar'. Referit a mans, podria ser inicialment un adjectiu, que ha passat (potser per argot familiar) a substantiu.' Mans trienques = feineres, bellugadisses, hàbils...)
Aubenc/aubenca és més fàcil de seguir-hi el trastre: au < al : aubenc < albenc. Una persona albenca (blanca) = innocent.
M'ha encantat l'etimologia que en fas i segurament deu ser com dius. Una cosina m'ha confirmat "aubenca" en el sentit de "parada, aturada, sense llums..." que seria el blanca (innocent) que tu comentes. Gràcies.
EliminaSempre he dit que el lèxic de cals Vilella era molt únic i especial.
ResponEliminaEncara avui un dels germans, quan diu que s'ha menjat un "palier" vol dir que s'ha cruspit una espatlla de cabrit.
és un lèxic propi i exclusiu!!
Elimina