AVUI VA DEL VERB FOTRE

El verb FOTRE és un verb comodí que serveix per a moltes expressions. Tot i que té aquest sentit de vulgarisme, el fem servir molt i molt en la nostra llengua. És el que fan els comodins, que ens serveixen per allò que ens convé. Jo diria que quasi que ha perdut el sentit que li donava el to vulgar i que era el de ser sinònim de follar.

En Jordi Badia qualifica el verb fotre com el Messi dels verbs catalans i té tota la raó ja que no només s’empra en frases fetes com les que comentaré més avall sinó com a substitut de molts verbs solts.

Per exemple: On he fotut les claus del cotxe? (Posat o deixat)

On s’ha fotut? Fa mitja hora que l’esperem! (On és?)

M’he fotut una truita amb carxofa que hi cantaven els àngels amb cos de camisa.(menjat).

Mare de Déu del Carme, què us he fet jo?: M’han fotut l’arengada del senalló! (M’han robat) i en podria  dir molts i molts més.

I si passem a les frases fetes:

FOTRE LA GORRA AL FOC: Quan se sent una gran contrarietat o frustració. Té les variants de fotre-hi el barret o la barretina (al foc). Abans diríem que això depenia de l’estatus social però ara de barrets, barretines i gorres n’hi ha en totes les cases (com abans n’hi havia de Joseps, de Joans i d’ases!). Poso un exemple en què es veu molt bé el que volem dir amb aquesta expressió: Amb el tema de Rodalies n’hi ha per fotre la gorra al foc.

FOTRE-LI PEL BROC GROS: sense embuts, sense miraments, tal com raja. Quan per fi n’han parlat, li han fotut pel broc gros! S’han dit de tot.

FOTRE-LI PEL DESCOSITS: parlar indiscretament sense la contenció deguda. La Marieta que sempre li fot pels descosits va quedar ben muda quan va saber la veritable història!

FOTRE PATADA A L’ARNA: Aquesta no n’he trobat la referència que volia perquè ja sabeu que patada no es diu en català! Li passa com a tiet i tieta que es veu que no són prou bones! S’ha de dir cop de peu però jo sempre he dit patada i no sé si estic a temps de canviar. Per a mi vol dir el mateix que el de fotre la gorra al foc, però ja dic que no l’he trobada.

I finalment: FOTRE'S DE LLOROS: res a veure amb aquest pobre animal de la fotografia sinó que senzillament vol dir caure.

TENIR EL PAP PLE

Aquesta frase feta vol dir el que sembla i també té el seu sentit figurat.

Les PAP avui dia les relacionem amb les Proves d’Aptitud Personal (almenys els del context docent). És una prova que es fa per entrar en determinats Graus independentment de la nota de Selectivitat que puguis tenir. L’exigeixen algunes carreres com Educació Infantil i Primària, Ciències de l’Esport i Traducció i interpretació, entre d’altres. 

Però jo parlo del pap real, el que és l’esòfag dels ocells i per extensió l’estómac dels humans.  

En sentit figurat, si diem que tenim el pap ple de determinat tema ens referim que ja no podem més, que n’estem ben tips i que ja n’hi ha prou! En tenim el pap ple de Rodalies. N'estem fins al cap damunt!

En el mateix sentit, si diem: Quedar-li a algú una cosa al pap, seria estar-se de dir alguna cosa. A la Maria li ha quedat alguna cosa al pap i, fins que no ho confessi tot, no tindrà tranquil·litat.

I treure alguna cosa del pap: Dir-la (amb totes les conseqüències): Fins que el Pere no ho tregui tot del pap, no reprendran l’amistat.

I en sentit real vol dir el que sembla, si tenim el pap ple és que hem menjat molt o massa!  I si tenim el pap buit, és que no hem menjat prou!

TRACTAR DE BATAQUETA

Aquesta expressió jo la dic així i suposo que alguns altres també. Però a l’hora de buscar-la i assegurar-me que encara es deia -tot i que quasi ja no la sento mai-, m’he trobat que en diuen o es diu: Tractar algú a baqueta, és a dir amb una síl·laba canviada de posició i sense diminutiu.

El significat sí que és el mateix que el que jo entenc amb aquesta frase, és a dir: tractar malament a algú, sense miraments.

La Paula sempre ha tractat de bataqueta tant als seus fills com als seus pares. Sempre està enfadada i els tracta molt malament!

Finalment he trobat que les fustetes que es fan servir per tocar la bateria, se’n diuen baquetes però no pas bataquetes.

O sigui que avui el diccionari m’ha tractat de bataqueta perquè no he pogut  aclarir res de bo.  

QUEDAR PER VESTIR SANTS

Amb aquesta expressió sí que em costarà de trobar algú de jove o fins i tot de mitjana edat que l’entengui.

Avui en dia la veig tan carrinclona i masclista que no hi ha paraules per descriure-ho però quan era petita i algú la deia o te la deia et deixava amoïnada! Que tontes que érem! Hi havia tanta diferència en l’educació d’una nena i la d’un nen que, si no ho hagués viscut, diria que no m’ho creuria. I el més fotut és que llavors ho trobàvem “normal”

Bé, anem a l’expressió: Quedar per vestir sants vol dir que si no t’espavilaves a trobar nòvio o a ser tot el que se suposava que havies de ser com a nena i futura dona, et quedaries per vestir sants. Ah, i quins eren aquests sants que s'havien de vestir? Doncs eren les escultures de sants  que hi havia a les esglésies. I què té a veure una cosa amb l’altra? Doncs a alguns sants se’ls vestia amb robes adients en determinades festes o celebracions i, aquesta feina, està clar que no la feia pas el capellà! I ara! A qui se li acut! sinó que la feien les quatres “solterones” que, al no tenir ni marit ni fills a qui cuidar, podien ajudar amb aquestes tasques a la parròquia.

El mateix lèxic ja ens fa veure per on anava el tema. Hi havia solterones però no es parlava de solterons. Els homes que no es casaven eren concos i prou!. No hi havia aquest matís despectiu.

I tots tenim la imatge del rebuig a aquestes dones que no havien “aconseguit” casar-se. Pensem en La Tieta del Serrat, per exemple.

Perquè el tema era aquest: si et quedes soltera, qui et mantindrà, qui et cuidarà...?

Com sempre, en aquest país es passa d’un extrem a l’altre i ara ja no tenim solterones, tenim singles que, fins i tot a més d’una dona casada li fan una certa enveja!! 

EL MÉS CALENT ÉS A L' AIGÜERA

Aquesta frase, en cert sentit, és molt semblant a la que ja vaig comentar la setmana passada: No hi ha ni foc ni cendra calenta.

La dita d'avui vol dir que si et pensaves que ja trobaries el dinar fet i servit, resulta que, si hi ha hagut algun imprevist, doncs res de res: hauràs d’esperar perquè el més calent és a l’aigüera.

La imatge és molt clara: si el més calent és a l’aigüera, vol dir que estem netejant o rentant aquells aliments que més tard s’hauran de coure. I coure pot ser un procés llarg, sobretot si ho havien de fer amb la cuina econòmica.

També té un sentit figurat si parlem d’un projecte o d’una infraestructura que ja hauria d’estar ben avançada i que potser encara ni tan sols s’ha començat.

L’exemple seria clar: El corredor mediterrani ja hauria d’estar acabat però, amb aquesta mena de governs, de moment, el més  calent és a l’aigüera.