El DIEC defineix un guino com un home avar, poc fiable o que actua amb males arts i, en la segona accepció, diu que guino es refereix a un trinxeraire o murri.
He de dir que en el meu lèxic no empro mai la paraula trinxeraire,
només per Sant Joan quan canto la cançó del Serrat dedicada a aquest dia. I
quan empro murri, ho faig com a sinònim d’antipàtic i no pas en cap dels
sentits del diccionari: llest, sagaç, hàbil, etc.
Per tant, entenc que trinxeraire és una persona
de classe baixa, sense ofici ni benefici, és a dir un GUINO.
Llavors la frase ja s’entén, es barallen -com ho
farien- uns guinos. Com que diem “com a” guinos, de fet, volem dir que els que
es barallen no ho són pas sinó que, de vegades, tot el contrari. L’altre
dia, al Parlament hongarès es van barallar com a guinos i fins i tot van
arribar a les mans.
No cal anar al Parlament hongarès, al nostre, a vegades...
ResponEliminaI tant! No han arribat a les mans de moment però dóna'ls temps...!
EliminaEm sembla que hi ha unanimitat al dir que els nostres polítics es barallen com a guinos. I sembla que la cosa va per llarg.
ResponEliminaI tant! I sense vistes que millori!
ResponEliminaAquesta sí que és bona! Aquesta expressió jo la faig servir molt, però no em pensava pas que estigués documentada.
ResponEliminaI tens raó pel que fa a "murri" a casa sempre en dèiem així de una persona malcarada i poc sociable .
I ara també recordo “anava brut com un guino”. Mala cosa això dels guinos.
Elimina