ACABAT DE DIR, ACABAT D'OFERIR

Tot i que entenem totes les paraules d’aquesta dita, no sé si entenem el significat en el seu conjunt. També és de les que crec que ja s’han perdut del tot.

Al buscar-ne referències he vist que fins i tot hi ha un llibre que porta aquesta dita per títol. És d’un autor que es diu Joaquín Recasens i que també va escriure un altre llibre que es diu Tal com raja. Queda clar que a aquest autor li agraden les frases fetes.

La dita d’avui va dirigida a aquelles persones que no recorden o que fàcilment obliden allò que ha passat. Per exemple: No et refiïs que me’n recordi, ja saps que jo, acabat de dir, acabat d’oferir.

Em costa més d’entendre la relació del verb oferir en la dita. Potser -i segons una de les explicacions que he trobat- té el sentit de fer promesa d’un oferiment i després no complir-lo mai més. Diu la definició en aquest cas: Oferiment fet per compliment, que ja se sap que no es complirà. Oferim una cosa de paraula però amb el convenciment que no caldrà fer-ho. Ens oferim i després ens n’oblidem. Potser sí que la cosa va per aquí. 

FUGIR D'ESTUDI

Avui començaré per l’exemple: El govern espanyol -sigui el que sigui- sempre fuig d’estudi quan li demanem el finançament correcte i adequat que correspon a Catalunya.

Em penso que queda clar què vol dir aquesta dita: No voler saber res d’un tema, parlar d’una altra cosa o defugir alguna circumstància que no ens és agradable.

El que ja no entenc tant és per què d’estudi? Suposo que en aquest cas estudi és sinònim de tema o de conversa, i fugir senzillament seria canviar.

Altres expressions sinònimes d’aquesta podrien ser: fer l’orni, fer el ronso, fer el sord, fer el desentès, fer el paperot, fer cas omís, fer com qui sent ploure, fer orelles de marxant, fer-se el boig...

O sigui que podeu veure quantes maneres tenen de dir-nos que NO a tot el que els demanem i ens pertoca.

Estic segura que en trobaríem fins a 155 maneres!

ESCOMBRAR CAP A CASA

No sé si s’entén així d’entrada i és també una de les expressions que crec que s’està perdent.

El sentit que té és que, segons la dita, cal actuar en benefici propi i seria sinònima de fer anar l’aigua al seu molí.

Dic que potser no s’entén d’entrada perquè podríem pensar que si escombrem cap a casa, el que tindrem serà la casa bruta!. Doncs no! Si escombrem cap a casa vol dir que mirem per nosaltres, que no deixem anar cap benefici al que tinguem dret -o que així ho creiem-.

Per exemple, tenim una cosa per repartir-nos i n’hi ha un que es passa de llest i n’agafa més del que li tocaria en termes igualitaris: La Mercè sempre escombra cap a casa, s’havia de quedar amb dues ampolles d’oli com tothom i no sé com s’ho ha fet però se n’ha quedat tres amb l’excusa que eren de mal repartir!

EL NOSTRE PA DE CADA DIA

Ja es nota que el pa forma i ha format part de la nostra alimentació des de tota la vida.

Si mireu els escrits o posts que vaig fer el 23 i 30 d’abril de 2022 ja en parlava de les expressions que tenen el pa com a element implícit.

Comentava llavors de Tot ho veiem menus ballar el cèrcol i com explico allà, aquesta dita està molt relacionada amb el pa.

També parlava de No tenir un pa a la post i aquell post no tenia res a veure en això que publico ara. Hauríem de dir-ne publicació o entrada a un blog, ja ho sé...però post és tan curt...

I aquests dies m’han recordat un parell de frases fetes també relacionades amb el pa. I les que sortiran!

La primera és Més llarg que un dia sense pa. I ja s’entén perfectament. Imaginem-nos un temps en què el pa era l’element essencial -quasi únic en alguns casos- i que un dia ens en veiéssim privats. És evident que aquest dia se’ns faria etern.

I la segona i més complicada de veure a primer cop d’ull és: Ja veuràs el pa que s’hi dóna. Podria explicar-se com el fet que jo ja conec de què va alguna cosa i que ja sé les circumstàncies difícils en què em puc trobar.

Poso un exemple que sempre va bé: Tu ara et penses que sempre serà així perquè totes et ponen però quan visquis pel teu compte i hagis de tirar endavant sense ajuda, ja veuràs el pa que s’hi dóna.

(Ja sé que dóna del verb donar no hauria de portar accent diacrític però jo el reivindico juntament amb nét, néta i vénen verb venir.)