Diu que aquesta frase vol dir que la feina està mal repartida o mal organitzada i posen com a exemple les garrofes que, abans de plegar-les de terra s’han d’haver fet caure de l’arbre, o sigui que primer s’han de batre.
Però no li acabo de veure el què en aquest sentit
i potser és perquè jo no he plegat mai garrofes. He plegat avellanes, he collit
olives i he veremat (collir raïm, pels que sou més joves).Però de garrofes no
hi entenc un borrall.
El sentit que jo entenc d’aquesta frase: Hi ha més feina a plega’n que a fe’n caure és que estem en un embolic, en una situació complicada i tot se’ns escapa una mica de les mans. Se’ns desmunta tot el que teníem previst i tot esdevé una mica caòtic. Però jo ja no la faig servir gens i si m’ha vingut al cap és perquè tot sovint em cauen coses de les mans i em vaig trobar dient-me-la per a mi mateixa tot i que feia anys i panys que ni la recordava.
I l'ortografia que fa servir la tieta és la pròpia del Camp, que per això ho diem així. Visca lo nostro parlar! (llegiu "u").
ResponEliminaA la teva tieta que soc jo i que porta quasi 50 anys lluny del Camp encara no li sona gens bé "plegar-ne" i "fer-ne ". Visca lo nostro parlar!!
EliminaSi ens posem en política, tenim molta feina a PLEGA'N. Ja se'n cuiden els nostres simpàtics jutges de FER-LOS CAURE.
ResponEliminaTens tota la raó!! I no se’n cansen de fe’n caure.
EliminaLa fèiem servir i teníem dos garrofers al mas. Jo ho interpretava que fer-les caureera fàcil.Una canya llarga i com que tenien una bona llargada, d'un cop en queien moltes. Plegar-les era ajupir-te.
ResponEliminaDeu ser exactament això. Sempre és més fàcil fe'n caure que plega'n.
Elimina