Tot i que n’hi deu haver moltes més, avui comentaré algunes expressions que tenen el cap en comú.
Fer un cop de cap: Decidir-se, prendre una
determinació, però també, dormir una estona, fer una becaina.
Tenir dos dits de front: ser assenyat.
Per exemple, si tinguessis dos dits de front, no la prendries pas aquesta
decisió.
No tenir ni cap ni peus: aquesta s’entén molt bé,
no tenir cap sentit, ser un disbarat. Aquesta història no té ni
cap ni peus, es veu ben bé que se l’han inventada.
Donar cops de cap a la paret. Aquesta ens la deien els
pares i la dèiem als fills si es queixaven del fet que s’avorrien: Si
t’avorreixes, dona’t cops de cap a la paret..Ara no es diu perquè
potser et traurien la pàtria potestat!
Capcot: amb el cap abaixat,
capficat, amoïnat, pensatiu...
De cap a cap: d’un extrem a l’altre, a fons. Ho
he llegit de cap a cap dues vegades i encara no n’he tret l'aigua clara.
De cap a peus, vol dir el mateix que de
cap a cap.
Amagar el cap sota l’ala: no voler veure les coses,
defugir responsabilitats, inhibir-se...
I així, al cap i a la fi, hem arribat cap
al final d’aquests caps que, de cap manera no són els únics i
segur que hi ha molts altres caps però ara mateix no em caben al cap.
Cap aquí i cap allà....
ResponEliminaJoan
Cap amunt cap avall!
EliminaI l'embarbussament: "En quin cap cap el que cap en aquest cap?"
ResponEliminaEm canso només de dir-lo!
Elimina