N'HI HA PER TIRAR LA GORRA AL FOC!

Aquesta expressió me l’ha recordat el meu germà Josep Maria i l’he trobat ben documentada però amb variants...

L’expressió diu que és: haver-n’hi per tirar el barret al foc i aquí veiem la diferència sociològica. El meu pare, que és qui la deia tot sovint, anava amb gorra (sempre!) i era una època en què els senyors anaven amb barret. La classe social es distingia per la gorra d’uns o pel barret dels altres. I és curiós que tothom sabia amb què s’havia de cobrir el cap...En un moment donat tot això va canviar però de manera imperceptible i ara tots portem de tot i el que ens cobreix el cap no té res a veure amb el nostre estatus social o econòmic.

L’expressió vol dir que hem tingut una contrarietat molt forta i estem tan irritats que “n´hi ha per tirar la gorra al foc”. 

S'AJUDEN COM ELS LLADRES DE PISA!

Quan sentia aquesta expressió, de petita, ni tan sols sabia que Pisa era una ciutat italiana. I molt menys que hi havia lladres que s’ajudaven entre ells!

Aquesta dita l’he trobat documentada en dues accepcions diferents i totes dues al DCVB: D’una banda ens diu que un Lladre de Pisa és un lladre declarat, que no se n’amaga pas. I d’altra banda, tenim que Ésser com els lladres de Pisa, que de dia es barallen i de nits van a robar plegats:  tenir alternatives freqüents d’enemistat i de bona companyonia.

Jo la relacionava en una situació d’amor fraternal o amical en què mai no es traïa un germà davant dels pares o una companya de classe davant de l’autoritat docent. Ens havíem d’ajudar! Si la mestra preguntava qui havia fet un sorollet determinat (això a l’època ja era molt greu), doncs cap de les nenes deia qui havia estat i, per tant: Ens ajudàvem com els lladres de Pisa!.

També em va costar molt de relacionar que una classe de roba que en dèiem pisana provenia d’aquesta ciutat. I per cert, què se n’ha fet de la pisana? Encara existeix? Va ser substituïda pel tergal? Encara es diu tergal? Ara ja només em sonen cotó, llana, fil... i potser alguna més.

RACAR O RECAR

També s’està perdent aquest verb. Tot i que és correcte de les dues maneres jo faig servir només la primera, o sigui racar.

Vol dir saber greu segons els diccionari i, per a mi, a més a més, també l’entenc com una cosa que em ve de gust de fer i que desitjo que passi.

Potser amb exemples s’entendrà millor: Ja em raca ja de no haver-hi pogut anar però va ser per culpa de tot plegat. (saber greu)

Em racava molt d’anar a París després de tants anys i al final hi he tornat! (desitjar, venir de gust).

ENCABAT

Aquesta paraula la reivindico i amb força. Al DIEC ni tan sols hi apareix mentre que al Diccionari Català-Valèncià-Balear (DCVB) hi apareix com a forma vulgar de En acabat. I jo trobo que és més simple Encabat,  així, tal qual, amb una síl·laba menys i sinònim exacte de després.

Exemples: Havíem d’anar a Alforja i encabat a l’Aleixar. o bé: Què farem encabat? No ho sé pas. Encabat t’ho diré.