diumenge, 29 de maig del 2022

N'HI HA PER TIRAR LA GORRA AL FOC!

Aquesta expressió me l’ha recordat el meu germà Josep Maria i l’he trobat ben documentada però amb variants...

L’expressió diu que és: haver-n’hi per tirar el barret al foc i aquí veiem la diferència sociològica. El meu pare, que és qui la deia tot sovint, anava amb gorra (sempre!) i era una època en què els senyors anaven amb barret. La classe social es distingia per la gorra d’uns o pel barret dels altres. I és curiós que tothom sabia amb què s’havia de cobrir el cap...En un moment donat tot això va canviar però de manera imperceptible i ara tots portem de tot i el que ens cobreix el cap no té res a veure amb el nostre estatus social o econòmic.

L’expressió vol dir que hem tingut una contrarietat molt forta i estem tan irritats que “n´hi ha per tirar la gorra al foc”. 




dissabte, 21 de maig del 2022

S'AJUDEN COM ELS LLADRES DE PISA!

Quan sentia aquesta expressió, de petita, ni tan sols sabia que Pisa era una ciutat italiana. I molt menys que hi havia lladres que s’ajudaven entre ells!

Aquesta dita l’he trobat documentada en dues accepcions diferents i totes dues al DCVB: D’una banda ens diu que un Lladre de Pisa és un lladre declarat, que no se n’amaga pas. I d’altra banda, tenim que Ésser com els lladres de Pisa, que de dia es barallen i de nits van a robar plegats:  tenir alternatives freqüents d’enemistat i de bona companyonia.

Jo la relacionava en una situació d’amor fraternal o amical en què mai no es traïa un germà davant dels pares o una companya de classe davant de l’autoritat docent. Ens havíem d’ajudar! Si la mestra preguntava qui havia fet un sorollet determinat (això a l’època ja era molt greu), doncs cap de les nenes deia qui havia estat i, per tant: Ens ajudàvem com els lladres de Pisa!.

També em va costar molt de relacionar que una classe de roba que en dèiem pisana provenia d’aquesta ciutat. I per cert, què se n’ha fet de la pisana? Encara existeix? Va ser substituïda pel tergal? Encara es diu tergal? Ara ja només em sonen cotó, llana, fil... i potser alguna més.




dissabte, 14 de maig del 2022

RACAR O RECAR

També s’està perdent aquest verb. Tot i que és correcte de les dues maneres jo faig servir només la primera, o sigui racar.

Vol dir saber greu segons els diccionari i, per a mi, a més a més, també l’entenc com una cosa que em ve de gust de fer i que desitjo que passi.

Potser amb exemples s’entendrà millor: Ja em raca ja de no haver-hi pogut anar però va ser per culpa de tot plegat. (saber greu)

Em racava molt d’anar a París després de tants anys i al final hi he tornat! (desitjar, venir de gust).




dilluns, 9 de maig del 2022

ENCABAT

Aquesta paraula la reivindico i amb força. Al DIEC ni tan sols hi apareix mentre que al Diccionari Català-Valèncià-Balear (DCVB) hi apareix com a forma vulgar de En acabat. I jo trobo que és més simple Encabat,  així, tal qual, amb una síl·laba menys i sinònim exacte de després.

Exemples: Havíem d’anar a Alforja i encabat a l’Aleixar. o bé: Què farem encabat? No ho sé pas. Encabat t’ho diré.