ACABAR COM LA COMÈDIA DE FALSET

Ja fa un temps que vaig comentar Acabar com el Rosari de l’aurora, concretament el 25 de juny de l’any passat. Vèiem llavors que era un acte religiós que acabava malament: potser els participants a l’oració es barallaven a cops de creu! Vés a saber!

Avui en canvi, parlo d’una comèdia, un fet cultural i no pas religiós però exactament amb el mateix sentit. Si alguna cosa acaba com la comèdia de Falset, vol dir que acaba malament, que no s’acaba de cap manera. De nou, vull buscar què devia passar a Falset, quina era la comèdia i com va acabar. A veure si ho puc trobar.

Acabar com la comèdia de Falset és una expressió popular pròpia del Camp de Tarragona, que significa acabar un esdeveniment, reunió o controvèrsia molt malament, enmig del caos, baralles o violència. Sovint fa referència a discussions que deriven en «mastegots» (cops) o pedrades. 

Es creu que fa referència a una representació d'artistes ambulants a Falset que va acabar en una batalla campal entre el públic i els comediants.

També he trobat que els artistes ambulants ho feien tan malament que, en acabar la representació, els vilatans no només no els van donar diners quan passaven la gorra per cobrar la voluntat, sinó que els van posar pedres i tot degut al seu enuig amb la mala actuació dels actors.

PAGANT SANT PERE CANTA

Queda clar i molt què vol dir aquesta dita. Els diners ho poden tot i més,  fins i tot aconseguir la influència dels sants! I no d’un sant qualsevol sinó del mateix Sant Pere, que és considerat com el guardià de les portes del Cel.

Hi ha el magnífic poema ELOGI DELS DINERS d’Anselm Turmeda (segles XIV-XV) musicat i cantat pel Raimon i no me’n puc estar de copiar-vos-el sencer perquè és tan vigent com si fos escrit la setmana passada:

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.

Queda clar que amb diners ho pots comprar tot. El poema fa un atac a l’església: es venen butlles, indulgències, favors...tot a canvi de diners.

Per cert, una bona notícia! Parlant de Peres, aquesta setmana ha nascut el meu renebot número 16 i es dirà Pere. Feia molts anys que no n’hi havia cap a la família. L’últim devia ser el meu padrí-tiet Pere Sarobé, fill de Riudoms.

BENVINGUT PERE!!

PIXAR FORA DE TEST

Em penso que aquesta frase feta s’entén força sense explicar gaire més. Sempre que els més joves no es pensin que test no és pas un examen sinó un orinal, un recipient, un vàter...

La frase vol dir que algú respon sense solta ni volta, de manera que no correspon al que s’estava dient.  A la reunió de veïns, el Manel ha pixat fora de test, tot el que deia no tenia res a veure amb el que s’estava parlant.

Sempre hem de fer pix al lloc adequat i no pas als voltants...És curiós que algú que diu una tonteria i que, per tant, pixa fora de test, pot ser molt bé que el que digui sigui una gran cagada i  així ja  tindríem tot el lot sencer!

Avui aquest post m’ha quedat molt escatològic! Perdó! Però com em va dir l'altre dia la meva néta:  Doncs així és la vida!

ARRIBAR I MOLDRE

Una altra dita que prové del món de la pagesia com tantes i tantes d’altres que hem comentat.

Els pagesos portaven el gra a moldre al molí que, en molts casos, era comunitari. I si hi havia molta gent al seu davant doncs s’havien d’esperar. Però per fortuna alguna vegada no calia esperar que els toqués el torn ja que just en el  moment que arribaven ja podien moldre tot el gra que portaven.

Doncs si diem aquesta  expressió d’arribar i moldre voldrà dir que hem obtingut o executat alguna cosa amb una rapidesa sorprenent.

Per exemple:Ens pensàvem que això de renovar-nos tots els carnets seria llarg i entretingut però, per sort, va ser arribar i moldre!