MÉS JUST QUE UN PANY DE COP

He trobat que aquesta dita té dos sentits (un ja no el recordava) i ara crec que a casa la dèiem en els dos contextos.

Sempre l’he associat en ser poc intel·ligent, de  poques llums, que no té gens de llestesa..

Ara tot plegat seria políticament incorrecte però abans parlar d’una persona i dir: la Caterina és més justa que un pany de cop. No se n’assabenta de res d’allò que expliquem, doncs no ens causava cap mena de rubor. Ara hauríem de buscar eufemismes que maquillessin que la tal Caterina té una intel·ligència diferent i que té unes capacitats  especials de comprensió.

L’altre sentit de la dita que no recordava estava referit al fet de quan algú anava molt just econòmicament, amb molta justesa i no es podien permetre cap caprici. Aquesta accepció de just que no està relacionada amb justícia sinó amb exactitud, sense deixar gens de marge. Els Moragues van més justos que un pany de cop. No sé com s’ho fan per arribar a final de mes.

Quan hem buscat una foto per il·lustrar la dita, he vist que ja l’havia comentat -i en els dos sentits-, el desembre de 2021. Com que ja l’he feta, la torno a posar a veure si així va calant en el seu ús. Ja veieu que perdo més que la roba de color...

LLIGAR ELS GOSSOS AMB LLANGONISSES

M’encanta aquesta dita i espero que la majoria encara l’entengueu.  La  frase sinònima d’avui en dia seria ser ric del cagar en la versió grollera i nedar en l’abundància dit més finament.

Als gossos com a la majoria d’animals de companyia sempre se’ls donaven les sobres. Doncs en aquest cas, els amos eren tan rics que fins i tot lligaven amb llangonisses o llonganisses els gossos que tenien.

Quin malbaratament! Abans, molta gent no podia menjar gaire carn ni peix ni derivats del porc com la llangonissa perquè no s’ho podien permetre i resulta que hi havia algú tan ric que malgastava i dilapidava diners en coses que no calia. Aquest seria el sentit ja que si realment lliguessin els gossos amb llangonisses, se les menjarien i fugirien... o potser no perquè on estarien tan ben alimentats?...

TAL DIA FARÀ UN ANY

Diem aquesta dita quan volem donar a entendre que alguna cosa que ens ha passat no té cap importància i que ens la mirem amb indiferència.

Quan es tracta d’una data important, la recordem (o ens l’apuntem perquè no se’ns oblidi!) però si diem tal dia ja indiquem que no és un dia assenyalat sinó que és un dia tal, com qualsevol altre.

Imaginem una situació: esperàvem amb il·lusió el resultat d’un sorteig que ens hagués agradat que ens toqués. Però com sol passar, arriba el dia i no ens toca el premi que esperàvem. Doncs a continuació us dic unes quantes frases que podríem dir:

No ens ha tocat! Vaja! Tal dia farà un any.

Tot fos com això!

Salut hi hagi!

No ens en fem mala sang!

 

Es pot veure que ens conformem i no hi donem cap importància.

SENSE ENCOMANAR-SE NI A DÉU NI A SA MARE (NI AL DIABLE)

He trobat aquestes dues versions de la mateixa dita i amb el mateix significat: Fer una cosa, prendre una decisió, començar una aventura sense encomanar-se ni a Déu ni a sa Mare vol dir que no s’ha pensat prou el que es vol fer, que s’actua precipitadament i sense precaucions i no tenint en compte tot el que pot representar dur a terme una determinada acció.

Jo sempre he dit ...ni a Déu ni a sa Mare i entenc que aquesta Mare seria la Mare de Déu però també he trobat la versió de ...ni a Déu ni al diable la qual cosa seria una mica diferent ja que Déu i el diable són pols oposats.

I ara anem a comentar el verb encomanar. Aquí no té el sentit que la majoria de la gent jove pot entendre: Encomanar una pizza, per exemple, o encomanar una feina a algú. El sentir que té en aquesta dita és el de posar-se sota l’empara d’algú, sota la seva protecció i dipositant la confiança en el seu ajut.

Entenem molt bé què vol dir aquesta accepció si recordem la cançó del 

Rossinyol que vas a França:

Rossinyol, que vas a França, rossinyol,

Encomana’m a la mare, rossinyol,

D’un bell boscatge, rossinyol, d’un vol...