CADA TERRA FA SA GUERRA

Cada país, cada comarca, cada poble té els seus costums i fan les coses d’una determinada manera que no té perquè ser la mateixa que la del poble veí, la comarca veïna o el país del costat.

Això és el que vol dir aquesta dita i, en aquest cas, guerra no té pas cap connotació bèl·lica sinó que vindria a voler dir: costum, tarannà, manera de fer...

També es pot referir aquest refrany a la casa de cadascú on els costums i la manera de fer poden ser diferents que els de la casa dels veïns. La mare deia que Cada casa és un món i és ben veritat. Fins i tot els nostres millors amics poden fer les coses d’una manera molt diferent de com les fem nosaltres: criança dels fills, economia, prioritats...és a dir la guerra de cada terra és diferent de la nostra  guerra. Però sempre des d’un pacifisme total!

POLL RESSUCITAT PICA MÉS QUE CAP

Aquesta dita fa referència a aquelles persones que, essent pobres d’entrada, han tingut un cop de sort i ara són rics. Però junt amb la riquesa també s’han tornat prepotents i males peces.

Si abans era pobre i ara és ric, representa que ha “ressuscitat” i, en lloc d’estar agraït -a la loteria, a una herència o al que fos-, resulta que ara té un orgull i una supèrbia que el fa menystenir tots els que abans eren com ell.

És una dita que només amb la primera part ja s’entén que del “poll” en qüestió no en podem esperar res de bo.

Una altra versió de la dita: Déu nos guard de poll ressuscitat que vol dir el mateix i encara podríem canviar ressuscitat der reviscolat. que és un adjectiu que m’agrada molt i també l’estem perdent.

Anem als exemples: El Peret de ca la Marieta és un poll ressuscitat. Guarda-te’n perquè no saps mai per on te la fotrà.

Després de la llarga malaltia, se’l veia molt reviscolat al Ricard.

VEURE CRÉIXER L’HERBA

Aquesta frase feta m’ha costat una mica de trobar-la en el sentit que jo l’entenc i que dèiem a casa, de petits. Ara fa anys que ja no la sento.

La dèiem d’algú que és més llest que la majoria i que potser no és tan intel·ligent de coneixements teòrics però que té la llestesa i la vivacitat  de fer-se càrrec d’una situació i sap entendre-la a la primera.

Per veure créixer l’herba, des de la meva opinió, s’ha de tenir molt bona vista i,  tot i així, molt de temps per observar-la com creix. Podria dir que no m’ho crec que sigui possible veure-ho però, com en totes les exageracions, trobem allò que és difícil per a molts i que potser no ho és  tant per algú amb certes capacitats.

Aquest alumne potser no estudia prou i no té tots els continguts que hauria de tenir, però posa’l en una determinada situació de dificultat i veu créixer l’herba. Se’n surt i molt bé!

PICAR EN FERRO FRED

La frase feta vindria a dir que és inútil fer una determinada actuació o esforçar-se en alguna cosa quan tots sabem que no hi ha res a fer i que no aconseguirem allò que n'esperem.

Fer feina en va, esforçar-se inútilment, parlar o obrar  sense resultat.

Tots els ferrers saben que picar en ferro fred és una tasca inútil que els fa perdre el temps per no obtenir cap resultat.

Em penso que aquesta dita ja es diu ben poc tot i que encara la faig servir bastant. Anem a l’exemple:

Li havia dit al Ton més de vint vegades que fes el favor de netejar-ho tot però, com ja sabem, és com picar en ferro fred. No creu ni amb fums de bitxo!

De pas he recordat aquesta altra dita “ni amb fums de bitxo” que vol dir: de cap de les maneres!